UM, el centre (dreta) que no irrita

Per entendre-ho bé basta llegir un dels apartats que el programa dedica a la llengua: «Fomentar la idea que la variació de registres és un símptoma de normalitat (saber usar tant la llengua col·loquial com l'estàndard». Després s'ha de comparar amb l'agressivitat dels paràgrafs que, sota aquests epígraf, apareixen al programa del PP: «...la nostra llengua amb les seves especificitats concretes no ha de patir cap intromissió externa o interna que tendeixi a la seva homogeneïtzació o estandardització. La llibertat lingüística del nostre poble és consubstacial...». També és bo recordar les paraules de Lorenzo Bravo, dirigent de l'UGT: «Votin qui vulguin menys el PP»; o les insinuacions en el mateix sentit de l'OCB, de Ben Amics i d'altres entitats.

Això no vol dir que UM hagi renunciat a la seva voluntat de convertir-se en un partit a l'estil de Convergència, que representi la burgesia del país. La reivindicació d'un nou model finançament per corregir l'«espoli» "amb xifres que canten i no són desmentindes" a què ens sotmet Madrid és un element central del seu programa. Com també ho és l'atenció acurada a l'economia productiva en tots els seus sectors i als fixos discuntinus.

El medi ambient i l'ordenació del territori travessen el programa "mirin la pàgina següent" i tornen a donar una idea del que vol dir la frase «el centre (dreta) que no irrita», tot i que sap dir no a algunes demandes dels ecologistes.

Unió Mallorquina és un partit insularista i s'esforça en explicar que això no vol dir anar en contra de la idea de Balears. Qui ho vulgui comprovar que llegeixi el programa i veurà que fan extensives a la resta de la comunitat autònoma les millores que proposen per a Mallorca. Allò que exigeixen molt clarament és una redistribució del poder autonòmic amb més competències per als consells insulars.