La Universitat de les Illes Balears no ha acceptat inicialment la fórmula consorciada que proposa el Govern balear pel finançament del futur multialuari que haurà d'acollir les facultats de Dret i d'Econòmiques, a més de futurs estudis al campus universitari.

Aquest consorci ha estat l'única proposició oberta pel Govern per solucionar el problema d'un edifici que ambdues parts reconeixen necessari, amb una capacitat per a 5.000 alumnes i un cost estimat de 2.000 milions de persones. Ara, la UIB ha de decidir si convoca una junta extraordinària per resoldre aquesta qüestió o si defuig definitivament la proposta del Govern.

Les raons no públiques de l'Executiu per establir aquesta fórmula són les motivades per eludir un increment del deute autonòmic en el capítol d'inversions, que deixaria les Balears fora de determinats ajuts europeus, com ara els destinats a pal·liar catàstrofes naturals. Un possible consorci entre la UIB i el Govern que la sufraga suposarà que una altra entitat "diferent a l'Executiu" podrà demanar crèdit sense que consti l'ampliació a la comptabilitat del capítol VI dels seus pressuposts, de manera que les Illes encara podran acollir-se a aquests ajuts, tot i que les inversions siguin superiors a les oficials.

De fet, la creació del consorci no suposarà que la UIB hagi de treure doblers de cap de les seves pròpies partides pressupostàries, sinó que el deute recaurà directament sobre les caixes de l'Executiu. Cal recordar que el finançament de la UIB depèn del Govern balear, qui assolí les competències en ensenyament universitari l'any 1997 i, en conseqüència, el seu finançament.

El rector de la Universitat, Llorenç Huguet, afirmà que abans de les eleccions del mes de juny hauran conclòs les feines que han de determinar la metodologia i els projectes per a la construcció d'aquest nou centre; d'aquestes declaracions s'ha d'extreure que finalment hi haurà un acord entre ambdues institucions.