L'Ajuntament de Palma haurà d'indemnitzar una ciutadana que va patir lesions en el turmell després d'haver caigut perquè la vorera tenia un forat. L'afectada presentà una reclamació a Cort en la qual assenyalava que el 5 de maig de 1995, quan caminava pel carrer de Blanquerna, va ficar el peu en un forat perquè no hi havia rajola i va patir un trencament de lligaments en el turmell esquerre, amb la conseqüent immobilitat i període de rehabilitació.
L'Ajuntament va oferir a la dona afectada un termini d'un mes per presentar proves, que consistiren en fotografies preses el setembre en què es podia comprovar que quatre mesos després de l'accident el forat encara continuava obert. També aportà els informes de baixa laboral i còpies dels informes assistencials de l'Hospital General.
Malgrat això, els tècnics de Cort no varen reconèixer la inexistència de la rajola i, finalment, en el Decret del 4 de març de 1996, l'Ajuntament apuntava els seves dubtes sobre les causes de l'accident. «Presumptament, ensopegà en un buit de la vorera que hi ha al carrer de Blanquerna que li provocaren lesions que necessitaren assistència mèdica», assenyalà Cort, a la vegada que afegia que «no obstant això, la fonamental relació causa-efecte, és a dir, que la reclamant circulava el 5 de maig pel carrer i que sofrí la caiguda en ficar el peu en el buit del paviment, és un fet que ni s'ha provat ni s'ha intentat provar, sense que aquesta conclusió impliqui un menyspreu cap a l'afectada».
El Tribunal recorda que perquè els particulars tenguin dret a ser indemnitzats per l'Administració s'han de complir tres requisitits: la realitat d'un dany o perjudici que es pugui avaluar; que el dany sigui una conseqüència del funcionament anormal dels serveis públics i que aquest dany no s'hagi produït per una força major. En aquest cas concret, el TSJB critica molt durament l'Ajuntament per qüestionar la demandant. «La Sala adopta la posició contrària i dóna credibilitat als fets exposats per l'afectada, malgrat que la prova testifical va ser negativa perquè no es pogué trobar una dona que va presenciar els fets després dels quatre anys transcorreguts». Pel magistrat, «negar fiabilitat a la recurrent, quan tot el context dels fets apunten la línia contrària, ens duria a una solució que no tendria equitat i més tenint en compte que la rajola no era a la vorera quan es va presentar l'informe quatre mesos després». Aquest fet «és una clara desídia dels serveis municipals», entén el tribunal, perquè «davant la possible producció potencial i real d'accidents de persones havien de prendre totes les precaucions», per tant, conclou que «ens trobam davant un mal funcionament dels serveis municipals que no varen prendre les mesures que tenien al seu abast».
