Els darrers cent anys de la història de s'Agrícola han caminat paral·lels als esdeveniments contemporanis de Manacor. A les acaballes del segle XX, cap ciutadà manacorí no pot qüestionar que l'actual Associació Cultural de S'Agrícola constitueix un punt neuràlgic indiscutible que forma part de l'essència manacorina i que gaudeix del lloable mèrit d'haver sobreviscut un segle farcit de canvis històrics, no exempts de certa conflictivitat.
Tanmateix, una centúria després, s'Agrícola pot commemorar amb plena satisfacció el primer centenari de l'entitat. L'origen del que avui és un centre cultural plenament consolidat, va sorgir per donar suport a les necessitats d'una comunitat rural, que patia una notable regressió a causa de les plagues de les vinyes i les migracions transoceàniques. L'any 1899 alguns propietaris agrícoles es plantejaren la formació d'un sindicat agrícola que finalment va concloure en una Comissió Gestora que tenia com a president provincial Bartomeu Bonet. Un any després fou substituït pel notari Fausto Puerto, que realitzà els primers estatuts. L'any 1900, l'Assemblea General elegí com a president l'advocat Rafel Ferrer, que llogà l'actual edifici de S'Agrícola. Així, l'entitat, que fins en aquells moments havia celebrat les primeres reunions i juntes a un local del carrer Major, l'any 1910 ja tenia la seu a l'actual local social de Sa Bassa.
Amb la decadència del món rural, l'associació agrícola ja no tenia raó de ser. La puixança d'un nou modus vivendi amb la indústria del moble, de les perles, així com l'entrada del turisme, afavorí que, en el decurs del anys vuitanta es replantejassin els objectius d'una associació que havia quedat obsoleta.
