La Sala Contenciosa Administrativa, de la secció cinquena del Tribunal Suprem, presidida per Mariano de Oro-Pulido, va desestimar el 26 de gener del 1999 els tres recursos extraordinaris de cassació perquè no s'enderrocassin les quatre cases de Llucalcari, una vinculada a Fernando Schwartz i les tres restants, a Branson.
D'aquesta manera, el Tribunal Suprem dóna la raó al Tribunal Superior de Justícia de les Balears i a la denúncia presentada pel GOB perquè l'Ajuntament de Deià havia concedit llicències municipals d'obres per a la construció de quatre cases aïllades en sòl no urbanitzable. El Suprem fa una defensa integral de la serra de Tramuntana, declarada paisatge pintoresc. En els antecedents dels fets es diu: «Es denuncia en primer lloc que la sentència recorreguda aplica indegudament la Disposició transitòria 8 de le Llei 16/1985 de 25 de juny, de regulació de Patrimoni Històric Espanyol».
El Suprem recull un dels arguments del Tribunal Superior de les Balears que diu: «La dificultat d'encaixament que argumenten tots el recorrents per subsumir la categoria dels «paratges pintorescs» que aquí es consideren en els supòsits de conjunts històrics, llocs històrics o zones arqueològiques queda fàcilment superat pel ministeri mateix de la Llei, ja que és la mateixa Disposició transitòria 8 de la Llei 16/1985 la que confereix la condició de béns d'interès cultural als paratges pintorescs de la Disposició transitòria de la Llei 15/1975 de dia 2 de maig, mentre no es produeixi la seva reclassificació. Així ho confirma, en contra del que es raona pels recorrents l'article 9.1 de la Llei del 95, la qual diu que gaudiran de singular protecció i tutela els béns integrants del Patrimoni Històric espanyol declarats d'interès cultural per ministeri de Llei, no sent en aquest cas necessària la seva declaració mitjançat Reial Decret de manera individualitzada».
