Entre octubre del 1997 i setembre del 1998, el president Jaume Matas es va fer unes desset mil fotografies durant els seus periples per la Part Forana.
Aquestes dades, obtingudes a partir de documentació oficial, són en poder del PSM, que assegura que els reportatges gràfics del llogater del Consolat de Mar amb els ciutadans dels pobles que visita han suposat a les arques de la Comunitat Autònoma més de tres milions i mig de pessetes. Els nacionalistes es plantegen presentar al Parlament de les Illes Balears una proposició no de llei demanant que la despesa sigui assumida pel Partit Popular.
Perquè Pere Sampol, portaveu del PSM-Entesa Nacionalista, considera que Matas està fent electoralisme amb fons públics. Sampol ho explica així: Després de la «destitudimissió» de Cristòfol Soler, el seu successor era pràcticament un desconegut per a l'opinió pública. Mala cosa per a un candidat. Es tractava doncs, de popularitzar-lo de forma que la seva efígie quedàs ben gravada en el cervell dels electors. Què millor "pensa Sampol" que un obsequi iconogràfic del primer ciutadà de les Balears donant la mà a besant a el/la sofert/ta contribuent o acaronant la galta de la seva progènie? Qui sap "argumenta el nacionalista" si s'establiria un lligam sentimental entre governant i governat?
El candidat del PSM-Entesa Nacionalista diu que aleshores el Govern va contractar, en règim d'autònom, un fotògraf perquè seguís el president en les tournées murades enllà. Revelat el material, Sampol assegura tenir constància que es remet als batles o als regidors del poble en qüestió perquè les distribueixi.
Com s'explica això?
Sopars, dinars, berenars, fotografies... Obsequis al contribuent a
càrrec dels imposts del contribuent. El pecat no és només del
govern de Jaume Matas, sinó de tots els governs. Fa temps que ens
demanam quina utilitat poden tenir en un país modern on el ciutadà
sap que el que li «regalen» ho ha pagat ell. Però els polítics ho
continuen fent i, com que poden ser de tot menys beneits rematats,
deu ser per alguna raó.
