El jutge declara prescrit el cas Calvià en només un dia de judici

El magistrat no ha considerat oportuna la requalificació del delicte per «suborn per cometre un acte injust», que demanaven les acusacions particulars i que hauria allargat el termini de la prescripció de tres a cinc anys.

La temptativa de suborn a Miguel Àngel Campos per presentar una moció de censura contra Margarita Nájera que portàs a la batlia el candidat del PP, Eduard Vellibre, es produí el 1992 i la denúncia presentadà per Andreu Bordoy que provocà la reobertura del Calviagate és del 12 de febrer de 1996. De manera que, segons el magistrat, amb el nou Codi Penal en la mà el delicte ja havia prescrit.

Respecte a la nova qualificació que demanaven les acusacions particular, el jutge Mulet dictamina que «suposaria estendre el concepte d'acte injust, almanco al tenor del que avui és una opinió quasi unànime (que refereix l'expressió a tot acte contrari a l'ordenament jurídic constitutiu de contravenció administrativa, civil i, fins i tot penal no delictiva). Les defenses de Gilet i Vellibre havien argumentat que el transfuguisme i la moció de censura no eren delictes, sinó drets reconeguts.

De tota manera, tot i considerar que l'alarma social «no pot sobreposar-se al concepte d'estricta legalitat», escriu que «no és menys cert que repugna a la ciutadania la forma iníqua ('torticera' a l'original en castellà), i fins i tot potinera amb què s'intentà el canvi governamental a l'Ajutament de Calvià, per tot allò que suposa de disminució i desconfiança cap els principis democràtics i frau del sistema electoral».