Fa 13 anys que és vigent la Llei de normalització lingüística, però tot indica que el mateix Govern balear no és gaire diligent a aplicar-se-la ell mateix.

Així ho percep Catalina Rigo, una de les responsables de l'Oficina de Drets Lingüístics. Entre les denúncies que el servei ha registrat en el seu primer any de vida, l'Executiu illenc hi apareix amb recurrència i en relació amb casos flagrants.

Per exemple, en la tan publicitada Diada de les Illes Balears, el Govern convidava tota la ciutadania al Dia de Portes Obertes que consistia en una visita guiada al Consolat de Mar. El recorregut es podia fer amb explicacions en castellà, anglès, francés i alemany, però en cap cas en català, ni tan sols demanant-ho. El ciutadà que va posar la denúncia, en sol·licitar rebre explicacions en la llengua pròpia, va rebre com a resposta d'un funcionari que, si volia, podia afegir-se al grup que feia servir l'anglès. El cas és que els guies, per fer més paradoxal la situació, xerraven l'idioma propi de manera habitual. «Encara hi ha qui tracta el català "ha lamentat Rigo" com una llengua estrangera i no com a llengua oficial».

El Govern balear també incompleix la llei quan dicta que els impresos lliurats per l'Administració han d'oferir-se en la versió catalana, sense perjudici que es complimenti en castellà i que les versions castellanes estiguin a l'abast. Sigui com sigui, en les també tan felicitades assumpcions de competències del Govern balear en la tramitació de les declaracions d'Hisenda, aquest precepte ha estat enguany oblidat per complet; perquè no és que es doni l'escrit en castellà de manera preeminent, sinó que l'escrit en català és inexistent.