A la residència de Muro, ahir, va ser festa gran. De bon matí, polítics i veïns i també qualque voluntari de la residència, «pocs, però» "remarcà sor Catalina Margalida Feliu" s'arromangaren fins a dalt per començar les matances.
La gent gran, però, s'estimà més dormir fins tard i després becar a la sala d'estar, però no es va perdre el més important: el dinar de matances. Les sopes amb col que preparà la cuinera Maria Quetglas, Frisseta de malnom, i després el frit de matances. Malgrat el consistent dinar, Friseta descartava una pujada generalitzada de colesterol perquè deia: «El que no fa mal aquí (assenyalant la boca) no fa mal aquí deçà (baixà després el dit fins a la panxa)». Mentre Frascisca Coronella remenava les patates. Coronella, que té 76 anys, ahir recordava il·lusionada que ella ve a fer matances a la residència de la Tercera Edat des que varen començar, ara fa nou anys. Alhora que explicà orgullosa que «tots els altres que venien amb mi ja no vénen, també venia la mare de Margalida Boyeres "afirmà assenyalant una altra ajudant de cuina" però, ara ja som massa grans». Ella encara es manté ben eixerida i tothom li feia broma i ella en gaudia.
Però, la més gran que ajudava a fer matances no era Francisca Coronella sinó Margalida Vives, «de ca na Vives», repetia. «Té 90 anys i mira com fa feina», comentaven les veïnes de la localitat que ahir ajudaven les monges a fer matances. I Margalida Vives afegia «me'n fa falta un, d'any, per tenir-ne 90».
