En admetre a tràmit el recurs de Gabriel Cañellas, el Tribunal Suprem va reconèixer que tenia interès en el restabliment del seu «bon nom» mitjançant una sentència totalment absolutòria. Cañellas sostenia que el suborn impropi "de què havia estat trobat culpable" no afectava «les condicions bàsiques de funcionament de l'Administració pública ni vulnerava la imparcialitat o l'objectivitat de l'Administració.

El Tribunal Suprem ha considerat que hi ha diferència substancial entre les dues figures de suborn "corruptor i impropi: «En aquesta línia tant el suborn actiu com el suborn passiu, el propi com l'impropi, són manifestacions d'aquesta tara de la corrupció que afecta la bona marxa de l'Administració pública i la fe dels ciutadans en les institucions i de l'Estat democràtic i de dret».

Gabriel Cañellas també argumentava que amb el doblers rebuts («un regal») no s'havia produït lucre personal i que per tant el seu cas s'havia d'examinar tenint en compte la deficient legislació sobre el finançament dels partits polítics que hi havia el 1998. Segons aquesta afirmació en aquest cas, no s'hauria d'haver obert pas «a l'aplicació del codi penal».

El Tribunal Suprem fa dues observacions a aquesta pretensió. No considera que «l'actuació del secretari general fos clara i transparent, ja que va dedicar tots els seus esforços a emmascarar la quantitat rebuda, descomposant-la en deu xecs distints, als quals va anar donant sortida espaiadament amb l'objecte de no deixar rastres comptables».