Han passat cinc segles des que Rafel Castell comprà un bocí del
solar on s'edificà el casal ara conegut com can Fondo. Llavors
s'anomenà casal de can Castell, simplement perquè era propietat de
la família Castell. D'aquell passat, a la façana, ja n'és visible
un element força singular: l'escut familiar.
Precisament, aquest escut que dibuixa un castell en el marès
d'una de les finestres, de marcat estil classicista però no
ortodox, va ser el punt d'arrencada de l'estudi històric que tant a
nivell genealògic com arquitectònic iniciaren els arquitectes
Antoni Domingo i Glòria Druguet. Ambdós foren encarregats per
l'anterior consistori de la reforma de l'edifici. «L'escut té un
parescut amb la porta de Xara, però no tenia sentit que representàs
Alcúdia i no un llinatge», enraonà Domingo, alhora que passà a
explicar el primer pas que feren per tornar enrere en el passat:
consultar el llibre heràldic.
Treballaren simultàniament sobre el llibre d'escuts i el
registre de la propietat. En arribar al segle XIX, passaren a
fullejar l'arxiu municipal i, d'aquest segle fins el XVI, el llibre
de talles. «Un llibre en el qual figuren els tributs pagats com el
cadastre actual, però que no està distribuït per carrers sinó per
illetes», explicà Glòria.
Així identificaren la persona que pagava el tribut de can Fondo,
Jeroni Cardell. Va ser aquí quan entraren a fer l'arbre genealògic
de la família Cardell. Domingo explicà que Jerònia Cardell
Bennàssar es va casar amb Jaume Serra Goiet Castell. D'ella
«l'arxiduc Lluís Salvador en deia que era una gran propietària.
També ho digué de Joan Billon, espòs d'Elisabet Serra Goiet
Cardell», filla dels primers i darrera hereva dels Castell.
Aquesta parella no va tenir descendència i repartiren les seves
propietats entre els nebots i el majordom. A partir d'aquí, can
Fondo deixà de ser can Castell. Un casal que els Serra Goiets ja no
habitaren "segons expliquen els arquitectes" i que després de
fer-se parts va estar cent anys tancat. Passà de mans en mans fins
que caigué en les d'en Fondo, aquest era el malnom del
propietari.
Les pintures
A la primera planta de can Fondo s'hi troben pintures al fresc
de la Immaculada, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Rafel. Els
arquitectes també fan una explicació en el llibre «La Història de
Can Fondo», que presentaran a Alcúdia el 3 de gener.
«La família Castell no és que fos molt rica, però formava part
de la mà major dins l'estament forà, eren pagesos benestants»,
explicà Domingo. Glòria comentà que la família Castell tenia les
finques de Llatzeret, Taraina, pla Beltran, el Bosc i l'alou de can
Socies. A més de ser regidors de la Universitat (l'Ajuntament
d'aquell temps) i tenir batles reials, càrrecs dins l'administració
i clavaris, els membres de família eren els síndics apostòlics del
convent de Jesús d'Alcúdia. D'aquí, l'explicació de les pintures,
argumenten els arquitectes.
«L'església del convent de Jesús (ara inexistent) estava
presidida per la Immaculada i les mateixes icones que es trobaven
en el casal. Sant Antoni de Pàdua era un altre sant franciscà i la
pintura al fresc de Sant Rafel s'explica perquè és el patronímic de
la família, tots nomien Toni o Rafel», recordà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.