Han passat cinc segles des que Rafel Castell comprà un bocí del solar on s'edificà el casal ara conegut com can Fondo. Llavors s'anomenà casal de can Castell, simplement perquè era propietat de la família Castell. D'aquell passat, a la façana, ja n'és visible un element força singular: l'escut familiar.
Precisament, aquest escut que dibuixa un castell en el marès d'una de les finestres, de marcat estil classicista però no ortodox, va ser el punt d'arrencada de l'estudi històric que tant a nivell genealògic com arquitectònic iniciaren els arquitectes Antoni Domingo i Glòria Druguet. Ambdós foren encarregats per l'anterior consistori de la reforma de l'edifici. «L'escut té un parescut amb la porta de Xara, però no tenia sentit que representàs Alcúdia i no un llinatge», enraonà Domingo, alhora que passà a explicar el primer pas que feren per tornar enrere en el passat: consultar el llibre heràldic.
Treballaren simultàniament sobre el llibre d'escuts i el registre de la propietat. En arribar al segle XIX, passaren a fullejar l'arxiu municipal i, d'aquest segle fins el XVI, el llibre de talles. «Un llibre en el qual figuren els tributs pagats com el cadastre actual, però que no està distribuït per carrers sinó per illetes», explicà Glòria.
Així identificaren la persona que pagava el tribut de can Fondo, Jeroni Cardell. Va ser aquí quan entraren a fer l'arbre genealògic de la família Cardell. Domingo explicà que Jerònia Cardell Bennàssar es va casar amb Jaume Serra Goiet Castell. D'ella «l'arxiduc Lluís Salvador en deia que era una gran propietària. També ho digué de Joan Billon, espòs d'Elisabet Serra Goiet Cardell», filla dels primers i darrera hereva dels Castell.
Aquesta parella no va tenir descendència i repartiren les seves propietats entre els nebots i el majordom. A partir d'aquí, can Fondo deixà de ser can Castell. Un casal que els Serra Goiets ja no habitaren "segons expliquen els arquitectes" i que després de fer-se parts va estar cent anys tancat. Passà de mans en mans fins que caigué en les d'en Fondo, aquest era el malnom del propietari.
Les pintures
A la primera planta de can Fondo s'hi troben pintures al fresc de la Immaculada, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Rafel. Els arquitectes també fan una explicació en el llibre «La Història de Can Fondo», que presentaran a Alcúdia el 3 de gener.
«La família Castell no és que fos molt rica, però formava part de la mà major dins l'estament forà, eren pagesos benestants», explicà Domingo. Glòria comentà que la família Castell tenia les finques de Llatzeret, Taraina, pla Beltran, el Bosc i l'alou de can Socies. A més de ser regidors de la Universitat (l'Ajuntament d'aquell temps) i tenir batles reials, càrrecs dins l'administració i clavaris, els membres de família eren els síndics apostòlics del convent de Jesús d'Alcúdia. D'aquí, l'explicació de les pintures, argumenten els arquitectes.
«L'església del convent de Jesús (ara inexistent) estava presidida per la Immaculada i les mateixes icones que es trobaven en el casal. Sant Antoni de Pàdua era un altre sant franciscà i la pintura al fresc de Sant Rafel s'explica perquè és el patronímic de la família, tots nomien Toni o Rafel», recordà.
