Els darrers mestres artesans de la rellotgeria encara donen corda

Molt temps enrere la gent, emperò, es regia pel sol i quan començaren a sorgir rellotges tot d'una aquests s'adaptaren a edificis singulars com esglésies i ajuntaments perquè tots els veïns poguessin saber l'hora en què es trobaven. Per a la cura d'aquestes peculiars màquines se cercaven mestres rellotgers amb experiència.

Avui en dia són ben pocs els mestres rellotgers que s'ocupen encara d'una feina tan artesanal, entre d'altres motiu perquè no és gens rendible. A Pollença hi ha un d'aquests rars exemplars, Cèsar Samarini, que des de fa més de 17 anys s'encarrega del manteniment del rellotge del campanar i també del de Sa Pobla.

Almenys una vegada cada setmana puja per l'estreta escalonada del campanar a revisar el funcionament del rellotge i també a donar-li corda de manera manual. En aquests set dies una maquinària que té més de 70 anys només s'avança o es retarda de l'hora prevista uns 30 segons. Des de l'Ajuntament s'ha parlat de la possibilitat d'electrificar la màquina per evitar el cerimonial setmanal que Samarini ha de fer. El rellotger, però, s'oposa a aquest canvi i assegura que «l'ús de les noves tecnologies fa que aquestes coses perdin el seu encant».

L'actual rellotge de l'església, el tercer que hi ha hagut en la història de la vila, data del 1921, quan l'Ajuntament va adquirir l'aparell de fabricació alemanya per 6.683 pessetes.