«A Colòmbia em varen prometre que si venia a Palma guanyaria una milionada»

Mónica feia feina en una fàbrica de manipulació de teixit al sud del seu país i en la qual cobrava unes vint mil pessetes mensuals. Un amic seu va presentar-li una dona que ràpidament va veure en ella una futura «víctima». Segons explica l'entrevistada, «em va prometre que si venia a Palma podia guanyar una milionada en molt poc temps».

Des d'un principi ja sabia que es tractava d'un assumpte de prostitució, encara que a Colòmbia li explicaren les coses d'una manera ben diferent. «Varen acceptar que jo pogués triar amb quin home volia matenir relacions sexuals i amb quina freqüència», assegura Mònica. La perjudicada indica que «fins i tot varen dir-me que comptaria amb una estilista pròpia i amb una estança per a mi tota sola».

L'únic tràmit per complir «era signar una lletra en la qual es comprometia a pagar els 22 milions de pesos (poc més de dos milions de pessetes) en concepte de les despeses del viatge, la roba i els documents necessaris per venir a Espanya». Aconseguir els doblers era molt fàcil segons la dona que suposadament l'enganà, ja que «en pocs mesos ja els hauria guanyats en el local de Palma».

El trajecte per arribar a Mallorca no va ser curt, ja que des de Bogotà es traslladà a Milà en avió. Des de la ciutat italiana va viatjar fins a València i allà un home l'acompanyà a Barcelona, on hi havia el presumpte cap de la xarxa de prostitució. Aquest individu era en un hotel i el primer que va dir a Mónica fou que «el deute no era de 22 milions, sinó de 32. També va comunicar-me que havia d'estar mitja hora amb cada client i que pels serveis havia de cobrar 10.000 pessetes. A més, em va indicar que cada dia havia de mantenir relacions amb una tretzena d'homes».

Amb tot el panorama canviat, Mónica arribà a Palma i tot d'una fou traslladada al local de Marià Canals. La feina començà aviat, perquè ja en la primera nit fou obligada a prostituir-se, juntament amb quinze al·lotes més de diferents nacionalitats. Una dona que exercia de «directora» del local va mostrar-li la seva habitació, «que havia de compartir amb cinc al·lotes més».

Segons Mónica, «cada jornada mantenia contactes amb almenys tres homes. Els doblers anaven a les mans dels caps de l'organització fins que hagués pagat el deute. Quan s'hagués complert aquesta circumstància m'hauria endut la meitat del que els clients pagaven».

Mónica i les altres joves es quedaven dins l'establiment tot el dia, «perquè la dona que dirigia el local tenia por que fugíssim». De fet, totes elles vivien sota l'amenaça que si escapaven «els contactes amb la màfia podien fer alguna cosa dolenta a les nostres famílies».