Ja ho havien apuntat els darrers dies les prediccions meteorològiques: diumenge hi hauria molta, molta d'aigua. Ningú a sa Pobla emperò no podia ni volia creure-s'ho. No podia ploure justament el dia de la fira, però així va ser. Mesos de feina, esforç i il·lusió se n'anaren en orris quan a mitjan matí començaren a caure unes primeres gotes que aviat es convertiren en una pluja intensa i constant.

Amb la mirada al cel i el temor del mal temps als seus ulls els placers començaren a muntar les parades als carrers propers al centre. Alguns, els més previnguts, esperaren un poc més i al final se'n tornaren per on havien vingut sense treure les mercaderies. D'altres aguantaren com pogueren el xàfec que va caure. I és que així com passava el matí el cel més negre es tornava i més aigua amollava.

Mentrestant la gent, majoritàriament de la mateixa vila, va aventurar-se pels carrers, armada amb paraigües i amb moltes ganes de voltar tot i l'aigua, el vent i el fred.

La zona propera a l'estació del tren, que havia de ser un dels eixos de la celebració, semblava un desert. Només els impassibles camions, els cotxes i la maquinària agrícola eren testimonis de la trista jornada. No hi hagué ni mostra ramadera, ni doma vaquera ni mostra de cans. Els propietaris dels animals esperaren un temps prudencial per veure si s'aclaria un poc el temps però finalment marxaren a posar a bon recer les seves ja banyades guardes.