«Moratòria? Siguem francs, quants de mallorquins sabien què volia dir abans d'aquesta tardor el Govern balear i el Consell de Mallorca quan anunciassin que n'aprovarien una cada un. Hem hagut d'esperar que les infraestructures de l'Illa es veiessin col·lapsades perquè el terme passàs a ser d'ús quotidià», afirmen els seguidors del GOB. Doncs bé, quan els planejaments urbanístics posaven els fonaments d'aquesta Mallorca que ens posa la pell de gallina, el GOB "eren els inicis de la dècada dels noranta" ja demanava una urgent moratòria urbanística.

Probablement, aleshores els que es dedicaven a promocionar Mallorca com la segona residència d'Europa "i, de pas, camuflaven amb la desinversió immobiliària una crisi turística" varen dedicar els amables epítets habituals al Grup d'Ornitologia Balear, que demà presentarà els actes per celebrar el seu primer quart de segle en defensa del medi ambient. «Profetes de la catàstrofre», «fonamentalistes», «aiatolàs». Tanmateix, tenien raó. El temps, per desgràcia, sempre ha acabat per donar la raó al GOB, un fet pel qual no senten gaire cofois els ecologistes. Ara, insistiran amb la promoció d'una iniciativa legislativa popular perquè el Parlament balear tramiti una «moratòria més decidida. La manifestació del 12-N "entre vint i trenta mil persones" arribarà signada als pares de la pàtria.

Quan el 1990 demanaven aquesta moratòria tenien 3.350 socis. Avui en dia en tenen cinc mil, que, de «profetes» "tohom ho reconeix" han passat a notaris del present. La proximitat de la «catàstrofe» és un bon incentiu per a l'afiliació.