Joan Sastre, president de la Unió de Pagesos de Mallorca, considera que amb la qualitat actual de les aigües depurades al Pla de Sant Jordi no és possible el trasllat de farratges que proposa el Govern balear.

Tot i això, el sindicat pagès considera que el Pla Proalfa és positiu, perquè permetrà la recuperació dels aqüífers de Campos, però que arriba amb deu anys de retard.

Sastre explicà a Diari de Balears que, ara per ara, al Pla de Sant Jordi no és pot garantir una qualitat constant de l'aigua depurada i que durant determinades èpoques de l'any no es pot emprar per al reg ja que faria malbé els conreus.

Unió de Pagesos veu un altre problema a la «positiva» iniciativa governamental. La planta dessecadora del Pla de Sant Jordi, on anirà destinada la producció farratgera del pla agroambiental, no s'ajusta a les característiques del sector agrícola-ramader mallorquí. Segons explicà Sastre, les bales que s'hi produeixen pesen 400 quilos, fet que les fa immanejables per als petits i mitjans productors, la majoria de Mallorca.

D'altra banda, Joan Sastre diu que, si no es resol la greu crisi del sector lleter illenc, difícilment es podrà donar sortida a la producció de la dessecadora.

Fetes aquestes observacions, Sastre torna a insistir que el Pla Proalfa és positiu i que les subvencions que s'oferiran als productors són, a primer cop d'ull, prou incentivants.

Operació vaixell

El pla agroambiental Proalfa va ser aprovat divendres pel Consell de Govern i reportarà, segons explicà, el conseller d'Agricultura Josep Juan Cardona, un estalvi d'aigua equivalent, com a mínim, a l'operació vaixell. En cas que Proalfa arribàs al màxim d'optimització, Cardona diu que l'estalvi hidrològic arribaria a duplicar o a triplicar la capacitat de l'embassament del gorg Blau.

El pla s'articula en dues línies d'actuació. La primera consisteix a fomentar l'eradicació dels farratges de reguiu a les zones amb els aqüífers salanitzats, sobretot Campos. Aquests conreus es substituïren per altres de secà.

La segona línia subvencionarà la implantació dels farratgers de reguiu a zones amb abundància d'aigua depurada, com ara el Pla de San Jordi.

Mesures mediambientals

Abans que acabi l'any el Govern balear haurà duit a terme una sèrie de mesures mediambiental d'importància. En les properes setmanes s'aprovarà el decret que regularà les parcel·lacions en sòl rústic; un pla de pedreres amb importants restriccions; el pla hidrològic de Balears; una inversió de 425 milions per a l'adquisició de patrimoni natural a Mallorca; la compra de diverses finques situades al voltant de Palma.

El gener del 1999 arribarà el moment del gran envit amb la remissió de les Directrius d'Ordenació del Territori al Parlament balear. Seria bo que aquestes s'aprovassin amb consens, però serà difícil perquè estarem ja en plena campanya electoral.