Era ben prest i el que havia de ser el dia més gran de l'any per als inquers, el del Dijous Bo, s'aixecava rebel i plujós. La gent que caminava matinera pels carrers d'Inca, aixecava el cap mirant el cel i pregava que no es repetís el diluvi de la nit anterior. Finalment, el desig col·lectiu va contenir els negres niguls i els visitants arribaren en vertaderes riuades a la capital del Raiguer, això sí, de forma més gradual que en altres anys.

Ningú no es va entretenir a comptar quantes persones passaren per Inca durant tota la jornada. Potser eren vuitanta, cent o cent cinquanta els milers. Segons la Policia local, el migdia ja s'havia superat de molt aquesta quantitat. De tota manera no importava massa el nombre, importava l'ambient, la festa, l'alegria, i també la participació i pel que fa a aquests barems la jornada va ser rodona. Tan esplèndida va ser la fira que per una vegada, els embossos i les retencions no foren més greus que les de l'any passat i fins i tot amb un poc de sort es podia trobar lloc per aparcar.

Ahir, malgrat que resulti repetit el tòpic, Palma deixà de ser la capital de Mallorca per unes hores i aquest honor viatjà fins a Inca. Si almenys oficialment no fou així sí que ho va ser des del punt de vista popular i també polític. Govern, Consell i Ajuntaments quedaren buits. Els seus responsables varen voler firar en un dia en el qual la ciutat sencera es converteix en una gran exposició i en el mirall de tota la comarca.

Així tota la comitiva oficial anà de mostra en mostra i d'exposició en exposició fins que acabà, cansats, rebentats i més d'un amb els peus inflats.

De la gran diversitat de mostres, la que l'associació de comerciants muntà al mercat cobert enguany sí que va resultar tot un encert i va ser vistosa com mai. La novedosa mostra mediambiental també va ser una de les destacades.

A la plaça de Mallorca, també fou molt visitada la local de mostres, on el Grup Serra hi tenia ubicat el seu estand.