La petició del grup socialista a l'Ajuntament de Palma d'honorar la memòria del batle Llorenç Bisbal amb el títol de fill adoptiu de la ciutat obtingué, ahir, la negativa rotunda del govern municipal del Partit Popular. Es registraren friccions en la comissió de Cultura entre Carme Feliu i Josep Moll que acabaren amb la retirada de les propostes de Bisbal i de la resta de guardons per voluntat del grup popular. Enguany, tal com estan les coses, no hi haurà ni fills il·lustres, ni adoptius ni medalles d'or de la Corporació, que requereixen el suport de quatre de les cinquenes parts del Consistori.

La regidora de Cultura, Carme Feliu, va acusar els socialistes de «voler aturar l'entrega de premis per motius polítics». Segons ella, Moll i els seus companys socialistes «varen rebutjar la proposta de nominacions perquè no s'havia inclòs el nom de Llorenç Bisbal com a fill adoptiu».

Un «il·lustre» impossible

Llorenç Bisbal Barceló fou un polític socialista, sabater d'ofici, que arribà a batle de Palma. Va néixer a Alcúdia el 1876 i morí a Palma el 1935. L'any 1902 s'integrà a La Igualdad, societat obrera dels sabaters de Palma. A partir de 1904, ocupà càrrecs a l'Agrupació Socialista de Palma, del Partit Socialista Obrer Espanyol "PSOE", fou membre del comitè executiu de la primera federació socialista balear (1913-1915) i secretari de la federació de societats obreres de les Balears (1914). També va ser redactor i director de El Obrero Balear durant el període 1900-1913. El 1916 creà una comissió pro subsistències, i el 1917, acusat de ser autor d'un full considerat injuriós per un sabater, fou desterrat a 25 quilòmetres de Palma. Durant el 1918 fins el 20 fou altra vegada director de El Obrero Balear, secretari de l'Agrupació Socialista i president de la Federació de Societats Obreres. Quan es proclamà la República el 31 fou elegit batle de Palma tot i que dimití l'octubre del mateix any.