Així ho comunicà el president de l'empresa, Xavier Cabotà, que a més destacà que la seva implicació en el projecte «no és docent», sinó només edificatòria. Les instal·lacions, batiades com Jaume III, estan obertes a qualsevol entitat universitària que vulgui tenir a Mallorca «una sucursal», afirmà.
Universitats angleses i espanyoles s'han interessat per accedir-hi, assegurà, encara que no concretà quines. De tota manera, manifestà tenir «garanties» de poder rendibilitzar la inversió, que han dut a terme amb un conjunt d'empreses que evità especificar. Només destacà que no n'hi ha cap d'alemanya.
El cas és que a la Conselleria d'Educació «no s'ha presentat cap projecte seriós» declarà per la seva banda el seu titular, Manuel Ferrer, que argumentà que «no puc opinar d'una cosa que no conec» i postergà la seva valoració fins el moment en què rebi més dades.
Cabotà manifestà certa estranyesa pel desconeixement que la Conselleria d'Educació diu que té del projecte i afirmà que l'any 1996 l'Ajuntament de Llucmajor ja va remetre un informe favorable del projecte al Consell de Mallorca, i que aquest el va fer arribar al Govern balear. Sigui com sigui, el Consell va acabar negant l'interès social que l'empresa sol·licitava per al projecte i en supedità la viabilitat a la reforma del PGOU del municipi, en aquell moment en revisió.
Carta amagada?
Qualque cosa se'ns escapa. Davant els entrebancs que sembla que han d'endarrerir, com a mínim, el projecte d'universitat privada, Xavier Cabotà es mostra segur en parlar de rendibilitzar la inversió. El cas és que entre el 1992 i el 1994 s'efectuaren estudis de mercat, avantprojectes, contactes amb universitats i enquestes. Les expectatives varen ser bones. Tal vegada un conveni amb una universitat concreta permetria agilitar els tràmits legals?. Els rumors han començat a circular; es parla d'universitats religioses de Pamplona o de Barcelona. Una cosa sembla clara: no serà barata.