algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

Pocs sollerics han pogut gaudir enguany dels esclata-sangs locals

Els experts encara no perden l'esperança que surtin els apreciats bolets

Tot i que la manca de pluges ha estat un fet generalitzat a Mallorca aquesta tardor, a Sóller, lloc tradicionalment humit en aquesta època de l'any, la sequera és ben manifesta i alarmant.

Un dels millors indicadors d'un final d'estiu i tardor climatològicament «normals» és l'aparició dins el seu temps de determinades espècies de bolets entre elles el famós i apreciat esclata-sang.

Però enguany només els cercadors sollerics més experimentats han trobats esclata-sangs en algunes zones concretes de la Vall on la distribució irregular de les pluges ha permès el manteniment de la humitat.

És per tant normal que la manca d'esclata-sangs del país sigui un comentari normal al mercat o a les botigues de Sóller aquests dies. I és que pels sollerics els esclata-sangs són una autèntica tradició que es remunta a segles enrere tal i com demostren alguns documents històrics i algunes anècdotes relacionades amb el bolet.

Ja al segle XVI A l'arxiu municipal de Sóller s'hi pot trobar encara un rar document que és el més antic que es coneix que fa referència a l'afició dels sollerics pels esclata-sangs i a la presència d'aquesta espècie a les nostres Illes.

Aquest document relata com el 24 d'octubre de l'any 1536 comparegué davant la Cort reial de Sóller Bartomeu Deyà propietari de la finca de Moleta per denunciar el seu conciutadà Pere Respay i un altre solleric anomenat Joan als quals havia trobat dins la seva possessió recollint «esclatasanchs». El batle d'aquell moment, Lluc Pons, imposà una forta sanció econòmica als infractors.

Aquesta és la primera notícia que hi ha l'Illa sobre els esclata-sangs que tradicionalment és una de les poques espècies consumides pels sollerics. Aquesta afició també va motivar una curiosa anècdota que succeí a Sóller quan la reina Isabel II visità la localitat l'any 1860. En aquell moment els sollerics li volgueren oferir un dels seus productes més preuats i li presentaren un paner d'esclata-sangs, que segurament no foren gaire apreciats per la reina ja que és sabut que els castellans són un poble tradicionalment micòfob (que tenen mania als bolets).

Curiosament la visita reial es produí el 15 de setembre de l'any esmentat, la qual cosa vol dir que aquell any fou un bon any d'esclata-sangs primerencs, nascuts per les beneficioses pluges de finals d'agost.

Els experts asseguren que les pluges d'unes setmanes enrere encara poden fer sortir aquests bolets però sempre que es compleixin els requisits indispensables de temperatures no gaire baixes i dies asolellats. Si no al mercat només es continuaran trobant els esclata-sangs anomenats «forasters» llevat d'alguna collita esporàdica sollerica que arribi a plaça, aixó sí, amb un preu astronòmic.

Millors, els d'aquí
Moleta, com en el segle XVI, encara reuneix bones característiques ecològiques per als esclata-sangs. A l'esquerra, esclata-sangs «forasters», espècie que no viu a Mallorca i que als mercats es ven més barat que l'esclata-sang «mascle» o de pi (a dalt).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.