Tot i que la manca de pluges ha estat un fet generalitzat a
Mallorca aquesta tardor, a Sóller, lloc tradicionalment humit en
aquesta època de l'any, la sequera és ben manifesta i alarmant.
Un dels millors indicadors d'un final d'estiu i tardor
climatològicament «normals» és l'aparició dins el seu temps de
determinades espècies de bolets entre elles el famós i apreciat
esclata-sang.
Però enguany només els cercadors sollerics més experimentats han
trobats esclata-sangs en algunes zones concretes de la Vall on la
distribució irregular de les pluges ha permès el manteniment de la
humitat.
És per tant normal que la manca d'esclata-sangs del país sigui
un comentari normal al mercat o a les botigues de Sóller aquests
dies. I és que pels sollerics els esclata-sangs són una autèntica
tradició que es remunta a segles enrere tal i com demostren alguns
documents històrics i algunes anècdotes relacionades amb el
bolet.
Ja al segle XVI A l'arxiu municipal de Sóller s'hi pot trobar
encara un rar document que és el més antic que es coneix que fa
referència a l'afició dels sollerics pels esclata-sangs i a la
presència d'aquesta espècie a les nostres Illes.
Aquest document relata com el 24 d'octubre de l'any 1536
comparegué davant la Cort reial de Sóller Bartomeu Deyà propietari
de la finca de Moleta per denunciar el seu conciutadà Pere Respay i
un altre solleric anomenat Joan als quals havia trobat dins la seva
possessió recollint «esclatasanchs». El batle d'aquell moment, Lluc
Pons, imposà una forta sanció econòmica als infractors.
Aquesta és la primera notícia que hi ha l'Illa sobre els
esclata-sangs que tradicionalment és una de les poques espècies
consumides pels sollerics. Aquesta afició també va motivar una
curiosa anècdota que succeí a Sóller quan la reina Isabel II visità
la localitat l'any 1860. En aquell moment els sollerics li
volgueren oferir un dels seus productes més preuats i li
presentaren un paner d'esclata-sangs, que segurament no foren gaire
apreciats per la reina ja que és sabut que els castellans són un
poble tradicionalment micòfob (que tenen mania als bolets).
Curiosament la visita reial es produí el 15 de setembre de l'any
esmentat, la qual cosa vol dir que aquell any fou un bon any
d'esclata-sangs primerencs, nascuts per les beneficioses pluges de
finals d'agost.
Els experts asseguren que les pluges d'unes setmanes enrere
encara poden fer sortir aquests bolets però sempre que es
compleixin els requisits indispensables de temperatures no gaire
baixes i dies asolellats. Si no al mercat només es continuaran
trobant els esclata-sangs anomenats «forasters» llevat d'alguna
collita esporàdica sollerica que arribi a plaça, aixó sí, amb un
preu astronòmic.
Millors, els d'aquí
Moleta, com en el segle XVI, encara reuneix bones característiques
ecològiques per als esclata-sangs. A l'esquerra, esclata-sangs
«forasters», espècie que no viu a Mallorca i que als mercats es ven
més barat que l'esclata-sang «mascle» o de pi (a dalt).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.