Prop de 30 mil europeus residents a les Illes votaran en les eleccions municipals del 99

El conveni, que va ser signat pel president del CBE i conseller d'Economia, Antoni Rami, i Kate Mentink, que encapçala l'associació europea, contempla sis clàusules que pretenen regularitzar la situació legal dels ciutadans estrangers «per optar a una sèrie d'avantatges econòmics, socials i polítics que es deriven de la integració», afirmà l'eurodiputada mallorquina Francesca Bennàsar, també assistent a l'acte.

Rami va explicar que els ciutadans europeus tindrien un servei de documentació sobre els temes relacionats amb la Unió Europea i un servei d'informació sobre les seves diferents iniciatives. «Així mateix, "continuà Rami", el CBE seguirà amb una atenció especial i analitzarà els projectes europeus que afectin directament i indirectament les Illes Balears amb un servei d'assessorament i gestió». El conveni també inclou un servei de formació mitjançant el qual l'ACE organitzarà seminaris i cursos de formació. També es trametrà als ciutadans europeus les publicacions periòdiques i monogràfiques sobre la Unió i s'intentarà donar un «suport logístic» amb tot el material necessari per cobrir els objectius del conveni.

Vots comunitaris

L'eurodiputada Francesca Bennàsar var recordar que enguany «serà la primera vegada que els ciutadans europeus que reuneixin les condicions necessàries, com el permís de residència i estar censats dins els seus ajuntaments, podran votar en les pròximes eleccions». En aquest sentit, Bennàsar va afirmar que la seva missió seria transmetre aquí i pertot Europa aquesta possibilitat». Segons l'eurodiputada és una «passa cap a la plena integració de tots dins la ciutadania europea que el juny de 1999 els europeus residents a les Illes votin», i a la vegada, podran ser elegits membres dels ajuntaments dels municipis on resideixin. Exactament 29.627 ciutadans europeus tenen dret a vot actualment. D'aquesta xifra, 8.250 són alemanys; 6.847 són britànics i 2.306, francesos. Tots són residents comunitaris censats des del 96 amb el seu permís de residència corresponent.

Els europeus no nacionals i que no són comunitaris de les Balears són 45.000, 25.000 dels quals ja estan empadronats en els seus corresponents municipis. Evidentment, la xifra dels que viuen a les Balears sense residència és més del doble, però tal i com apuntà Bennàsar, és sobretot la manca d'informació, la burocràcia i el desconeixement de l'idioma allò que impedeix optar a la residència.