La presència cada vegada més nombrosa d'estrangers a les Illes, que s'estableixen i tornen residents balears, és una realitat que ha de ser contemplada des de la perspectiva de la integració, ja que entre els nous inquilins tant es fa necessària la adaptació social dels adults com l'escolar dels nins. Dos aspectes que, a la vegada, venen condicionats per la integració lingüística, que és un dels objectius que es vol assolir des de l'escola. En total, en els centres docents de les Illes, entre els col·legis estrangers autoritzats i els que pertanyen a la xarxa educativa de la Comunitat, hi ha 5.580 alumnes estrangers matriculats en els diferents nivells educatius.
Concretament, 2.895 estudiants d'altres països cursen els seus estudis a les escoles i els instituts de la xarxa oficial del Govern, mentre que 2.685 més ho fan en centres docents dedicats als estrangers, que estan regits per la normativa educativa del seu país d'origen.
Exactament hi ha deu centres estrangers autoritzats a les Illes: set a Mallorca i tres a Eivissa. D'aquests, cinc són institucions britàniques, dues franceses, una alemanya, una americana i una sueca. Gairebé en tots aquests centres (les excepcions són el Col·legi Escandinau i el Baleares Internacional School de Palma) s'admeten alumnes espanyols que vulguin estudiar segons els sistemes educatius estrangers.
Però el tema de la integració escolar i social és més rellevant en els casos d'alumnes estrangers que fan classe en centres ordinaris de la xarxa escolar de les Illes. Aquests infants, llevat d'excepcions molt puntuals, són els que necessiten dels anomenats professors de compensatòria per tal d'aconseguir una adaptació total i el menys traumàtica possible, que sol venir marcada pel domini dels dos idiomes oficials de Balears, el castellà i el català.
Actualment, segons dades oferides per la Conselleria d'Educació, existeix una plantilla de noranta professors de compensatòria a la xarxa educativa balear, que fan feina tant a col·legis com a instituts. La feina d'aquests docents és ajudar els alumnes amb problemes d'adaptació, tant sigui per motius idiomàtics com per deficiències físiques o psíquiques, per tal que es puguin integrar amb absoluta normalitat en l'àmbit escolar.
El nombre de professors de compensatòria ha augmentat de manera considerable en l'actual curs, per respondre a la necessitat d'integració dels cada vegada més nombrosos nins estrangers matriculats en centres de les Illes. Respecte al curs passat, l'increment ha estat d'uns trenta docents.
La distribució dels alumnes estrangers per nivells educatius, pel que fa la xarxa educativa balear, és la següent: a Educació Infantil n'hi ha 529; a Primària, 1.414; fent l'Eso, 785; en els diferents batxillerats, 117; a Formació Professional i als diferents mòduls formatius, 39; en els cursos de garantia social, 6; i matriculats en Educació Especial, 5.
En funció del col·lectiu d'alumnes estrangers que tengui cada centre, augmentarà o disminuirà la necessitat de la presència de professorat de compensatòria. Així, els col·legis que registren un nombre important d'aquests estudiants són els que exigeixen el suport dels docents compensatoris. És el cas, per exemple, del San Cayetano de Palma, que té cinquanta alumnes estrangers matriculats, o el Punta de'n Amer de Sa Coma, que té més de mig centenar. El rècord, en aquest sentit, el té el Sant Josep l'Urpell d'Eivissa, que té uns cent alumnes estrangers.
L'idioma és la clau
Sa Pobla és un dels pobles paradigmàtics en matèria d'integració social i escolar de persones estrangeres, ja que el mercat agrícola ha permès l'establiment d'una important comunitat magrebí al municipi. Així, aquest poble és un bon exemple del que hem explicat en matèria educativa. En els sis centres docents de la localitat es distribueixen uns seixanta nins estrangers, que s'enfronten a l'idioma, català o castellà, com la clau que obre la porta de la integració definitiva.
