La presència cada vegada més nombrosa d'estrangers a les Illes,
que s'estableixen i tornen residents balears, és una realitat que
ha de ser contemplada des de la perspectiva de la integració, ja
que entre els nous inquilins tant es fa necessària la adaptació
social dels adults com l'escolar dels nins. Dos aspectes que, a la
vegada, venen condicionats per la integració lingüística, que és un
dels objectius que es vol assolir des de l'escola. En total, en els
centres docents de les Illes, entre els col·legis estrangers
autoritzats i els que pertanyen a la xarxa educativa de la
Comunitat, hi ha 5.580 alumnes estrangers matriculats en els
diferents nivells educatius.
Concretament, 2.895 estudiants d'altres països cursen els seus
estudis a les escoles i els instituts de la xarxa oficial del
Govern, mentre que 2.685 més ho fan en centres docents dedicats als
estrangers, que estan regits per la normativa educativa del seu
país d'origen.
Exactament hi ha deu centres estrangers autoritzats a les Illes:
set a Mallorca i tres a Eivissa. D'aquests, cinc són institucions
britàniques, dues franceses, una alemanya, una americana i una
sueca. Gairebé en tots aquests centres (les excepcions són el
Col·legi Escandinau i el Baleares Internacional School de Palma)
s'admeten alumnes espanyols que vulguin estudiar segons els
sistemes educatius estrangers.
Però el tema de la integració escolar i social és més rellevant
en els casos d'alumnes estrangers que fan classe en centres
ordinaris de la xarxa escolar de les Illes. Aquests infants, llevat
d'excepcions molt puntuals, són els que necessiten dels anomenats
professors de compensatòria per tal d'aconseguir una adaptació
total i el menys traumàtica possible, que sol venir marcada pel
domini dels dos idiomes oficials de Balears, el castellà i el
català.
Actualment, segons dades oferides per la Conselleria d'Educació,
existeix una plantilla de noranta professors de compensatòria a la
xarxa educativa balear, que fan feina tant a col·legis com a
instituts. La feina d'aquests docents és ajudar els alumnes amb
problemes d'adaptació, tant sigui per motius idiomàtics com per
deficiències físiques o psíquiques, per tal que es puguin integrar
amb absoluta normalitat en l'àmbit escolar.
El nombre de professors de compensatòria ha augmentat de manera
considerable en l'actual curs, per respondre a la necessitat
d'integració dels cada vegada més nombrosos nins estrangers
matriculats en centres de les Illes. Respecte al curs passat,
l'increment ha estat d'uns trenta docents.
La distribució dels alumnes estrangers per nivells educatius,
pel que fa la xarxa educativa balear, és la següent: a Educació
Infantil n'hi ha 529; a Primària, 1.414; fent l'Eso, 785; en els
diferents batxillerats, 117; a Formació Professional i als
diferents mòduls formatius, 39; en els cursos de garantia social,
6; i matriculats en Educació Especial, 5.
En funció del col·lectiu d'alumnes estrangers que tengui cada
centre, augmentarà o disminuirà la necessitat de la presència de
professorat de compensatòria. Així, els col·legis que registren un
nombre important d'aquests estudiants són els que exigeixen el
suport dels docents compensatoris. És el cas, per exemple, del San
Cayetano de Palma, que té cinquanta alumnes estrangers matriculats,
o el Punta de'n Amer de Sa Coma, que té més de mig centenar. El
rècord, en aquest sentit, el té el Sant Josep l'Urpell d'Eivissa,
que té uns cent alumnes estrangers.
L'idioma és la clau
Sa Pobla és un dels pobles paradigmàtics en matèria d'integració
social i escolar de persones estrangeres, ja que el mercat agrícola
ha permès l'establiment d'una important comunitat magrebí al
municipi. Així, aquest poble és un bon exemple del que hem explicat
en matèria educativa. En els sis centres docents de la localitat es
distribueixen uns seixanta nins estrangers, que s'enfronten a
l'idioma, català o castellà, com la clau que obre la porta de la
integració definitiva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.