«Amb la moratòria urbanística els immigrants no deixaran de venir, perquè aquí hi ha feina (...) Si s'atura l'urbanisme naixerà el barraquisme». I és que «la població no funciona amb un decret llei, especialment a les Illes». Pere Salvà, el tècnic que va diagnosticar el creixement de la població de les Balears fins el 2011 per a l'avançament de les DOT (Directrius d'Ordenació del Territori), resumeix amb aquestes frases les conseqüències que pot tenir la moratòria urbanística. Salvà també afirmà que per arribar al sostre de població establert pel Govern, un 15 per cent més, només s'ha de desenvolupar el sòl urbà. «No importa executar nous urbanitzables».
El catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears (UIB) explicà així el moviment de població que viurà l'Illa si s'atura la construcció. «La població es mou des d'àrees deprimides fins a àrees dinàmiques. I Mallorca no és precisament una zona deprimida». Així recordà els plans urbanístics de desenvolupament que es redactaren anys enrere a les Balears per admetre l'important corrent d'immigrants procedents de la Península.
És suficient fixar-se en el cas de Palma, ciutat en la qual durant la dècada dels seixanta sorgeixen barriades com Son Gotleu per acollir aquest flux de població que ve de la Península. Si anam més enrere, en els anys 50, una allau important s'establí a l'àrea de Palma (sobretot al Terreno i Gènova) amb motiu de la construcció del dic de l'Oest i el passeig marítim. Així, la inexistència de sòl urbà i, més en concret, d'habitatges, imposà la ràpida construcció de cases de protecció oficial.
Pere Salvà també va explicar el barraquisme de Madrid, que neix precisament al barri de Vallecas quan la capital de l'Estat no podia afrontar l'arribada d'immigrants.
D'altra banda, recordà que la Constitució garanteix la mobilitat dins l'Estat espanyol, i que el fet de pertànyer a la Unió Europea obliga Mallorca a admetre la lliure circulació d'habitants.
Angoixa del resident
El catedràtic parlà igualment d'un altre problema que neix arran del turisme de masses i que considera que ja es pateix a l'Illa: l'angoixa residencial.
«Mallorca acull 500.000 turistes durant la temporada alta, cosa que crea una sensació de sobresaturació als residents. És el símptoma que indica que a l'Illa s'ha arribat al límit de capacitat de càrrega».
Només un terç de la població és autòctona
Pere Salvà assegura que només el 32 o el 33 per cent de la població que actualment resideix a l'Illa és autòctona. Així mateix, el 60 per cent compta amb un dels dos cognoms de fora i el 7 per cent té els dos cognoms estrangers. Aquestes dades es corresponen amb un estudi realitzat sobre la mostra del padró corresponent a l'any 1986. Malgrat que el temps ha passat des de llavors, Salvà afirmà que «en l'actualitat, la població autòctona pràcticament es manté. Si més no, s'ha vist incrementat fins un 10 per cent el nombre d'habitants que tenen els dos cognoms estrangers». Segons explica el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat, quan es varen conèixer els resultats de l'anàlisi no es donaren a conèixer per no aixecar un possible debat amb clares connotacions xenòfobes que hauria resultat molt perjudicial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.