«Doreen, som viu», cridava un turista anglès per tranquil·litzar la seva dona, si és que algú podia conservar la calma atrapat entre les runes del Grand Cafè Cappuccino del passeig marítim de Palma. Eren les onze i quart del matí de diumenge passat i una exclamació com aquesta estava més que justificada; el cost de vides humanes podia haver estat molt major després d'una deflagració de tanta magnitud.

Es mobilitzaren una trentena d'ambulàncies, els Bombers de Palma, el Cos Nacional de Policia, la Policia Local i Protecció Civil. Fins a 47 persones, entre cambrers i clients, eren en el local. Un total de 40 persones hagueren de ser ateses en centres hospitalaris i vuit hi quedaren ingressades en acabar la jornada.

«Descartam que es tracti d'un atemptat», declarava de bon començament la delegada del Govern, Catalina Cirer. No hi havia metralla i l'ona expansiva havia sortit de baix a dalt. No hi havia gaire raons per dubtar, la culpa era del gas. Llavors, la pregunta era: «Quin tipus de gas?».

En un principi Gesa va poder evitar ser l'únic objecte de les sospites perquè el cafè no estava connectat a la seva xarxa.
De forma paral·lela, les visites d'autoritats al lloc dels fets donava més rellevància a la notícia. El president del Govern balear, Jaume Matas, va visitar les runes la mateixa nit dels fets. La seva màxima preocupació, va assegurar, era Francisco Maldonado, el cambrer de 21 anys que havia quedat amb el 95 per cent del cos cremat en rebre de ple la deflagració.

«No estava exactament cremat quan el traguérem del bar, sinó amb tota la pell com escaldada», explica a Diari de Balears Pedro, el propietari del bar Marítimo, veí del negoci sinistrat. La seva apreciació la causà que l'eclosió no va provocar un incendi, sinó una gran pujada de temperatura.

Pedro i els seus cambrers foren els primers a anar a socórrer els ferits. «Sentírem el renou i després vérem com tot sortia projectat, els vidres volant i molt de fum. Els nostres al·lots corregueren cap allà. Tragueren la cuinera, amb el cap xapat».

Mentre, es començava a especular sobre si el gas culpable era metà o propà... i Francisco moria dimecres a l'hospital La Fe de València, on l'havien traslladat arran de la gravetat de les seves lesions.

La pèrdua del jove i imatges com les que va explicar Pedro, exigien màxima diligència en les investigacions.
Les respostes, però, eren sinuoses. Des del director general d'Interior, Joan Pol, al regidor de Governació de Cort, Joan Bauzà, es decantaren per la hipòtesi d'una bossa de metà acumulada en un pou negre. De fet, el dia següent de la desgràcia es transmetia als mitjans de comunicació que aquesta era la causa més possible.

Per contra, l'antic director de Gesa, Miquel Pocoví, advertia en declaracions a aquest diari que «faria falta molt de metà per a una explosió així».

De tota manera, es continuava explorant en el subsòl. La gent feia memòria i els propers a la cinquantena ens recordaven que era en aquella zona on hi havia el túnel que unia els hotels Bahia Palace i El Chico. Seria aquell un dipòsit de metà? Dimarts, especialistes del Cos Nacional de Policia i dels Bombers de Palma hi accediren i certificaren que la cavitat no tenia res a veure amb la deflagració. Més encara, el dia següent trobaren un pou negre no gaire lluny i també en descartaren la relació.

Les mirades s'acarnissaven amb Gesa. Malgrat que el local no estigués connectat a la xarxa, una fuita podia haver-hi filtrat emanacions. A més, Guillem García, cap dels Bombers de Palma, destacava que «hi ha metà i qualque cosa més», en parlar del que estaven trobant en el subsòl. Tothom sabia que la presència de metà en terres submergides és habitual, el que no ho és tant és la d'«alguna cosa més».

Ningú no ho va saber de forma oficial fins divendres, però dimecres horabaixa Gesa ja havia trobat ferms indicis que hi havia una fuita en les canonades. La nit de dimecres a dijous, tècnics de la companyia no varen dormir per fer les anàlisis corresponents i poder assegurar-ho amb certesa. Ho confirmaren.

Hi ha coses que són males d'assegurar, però sembla que l'entitat volia donar la notícia abans que el Cos Nacional de Policia o els Bombers lliurassin els seus informes, que sembla que corroboren la presència de propà.

Gesa ara demana paciència, que s'esperi a poder assegurar la relació «causa-efecte» entre la fuita i l'explosió. De tota manera, faran falta proves de molt de pes per canviar la sentència que ja ha dictat l'opinió pública. Tothom pensa en indemnitzacions milionàries. No és només un local, hi ha un jove mort i desenes de ferits. Els doblers no poden pagar determinades coses.