Els aproximadament vint mil pous negres existents a Mallorca
produeixen gas metà i són un potencial perill pel cas que les
fosses sèptiques no siguin adaptades per permetre el contacte de
les restes orgàniques que contenen amb l'aire.
El cap de servei d'enginyeria del Consell Insular, Martí Vila,
reconegué que «el nombre de fosses sèptiques que a Mallorca
compleixen amb tots els requisits és mínim. Per tant, i d'una
manera simbòlica, encara que real, podem dir que vivim sobre vint
mil bombes, tant en la gran quantitat de cases construïdes en zona
rústica com als pobles que encara no tenen clavegueram, com són
Sencelles o Pina».
Segons indicà Martí Vila, «un pou negre produeix anhídrid
sulfhídric i gas metà. L'anhídrid sulfhídric fa molt mala olor,
però no és perillós. El que sol passar és que per no aguantar la
mala olor, la gent sol cobrir amb silicona la comporta de la fossa.
I això és un error enorme. S'ha de pensar que el gas metà es
produeix quan perd per complert el contacte amb l'aire».
Per Martí Vila, «la solució es troba a instal·lar una conducció
en forma de petita xemeneia que vagi de la fossa sèptica fins a una
altura superior a la de la casa. Això implica per un costat
l'alliberació dels gasos i per l'altre, que l'aire mantengui
contacte amb la fossa. Així s'esvaeix qualsevol perill».
Parc de la Mar
En aquest sentit, Martí Vila afirmà que «en el passat s'han
produït accidents. Record fa uns anys a Campanet una explosió de
metà que va fer saltar una tapadora fins una distància
considerable. Si hi hagués una persona a prop li hauria pogut fer
molt de mal». També es coneix un cas semblant en el parc de la Mar,
fa uns anys, i fins i tot alguns ciutadans han mort quan s'han
ficat dins una fossa sèptica per l'efecte del gas.
El metà és un gas que se situa a la part baixa dels llocs on es
troba tancat i és necessària molta de pressió perquè exploti. No
obstant això, és conegut el cas d'una gruta situada a la ciutat
italiana de Nàpols, on morien els cans de quinquanta centímetres
d'altura, però no les persones, ja que no els arribava el gas. De
tota manera, des del mateix Consell Insular s'admet un absolut
descontrol per part de les institucions dels pous negres de
Mallorca. La manera com s'ha desenvolupat l'urbanisme a les àrees
rústiques, sovint amb construccions que començaren sent il·legals,
ha fet impossible que la gran majoria d'habitatges no tenguin les
més mínimes condicions de seguretat.
A això s'ha d'afegir els pobles que no tenen clavegueram, com
Pina i Sencelles (en aquest darrer poble n'hi ha uns 600), i també
Artà, on tira endavant el projecte de modernització del seu
clavegueram, que té més de 500 anys d'antiguitat.
Per als tècnics del Consell, l'existència de tantes cases a
Mallorca sense un sistema de clavegueram adient constitueix un
perill no només per la producció del metà a causa de la fermentació
de restes orgàniques, sinó també pel perill de contaminació que
puguin produir. En aquests moments, i llevat dels plans
d'instal·lació de claveguerams als nuclis urbans, no existeix una
política decidida per acabar amb el perill de la proliferiació de
pous negres en sòl rústic. Tampoc no hi ha cap campanya
d'inspeccions per saber com es troben els pous, que ja es
converteixen en un problema de primer ordre a tot Mallorca per
manca de control sanitari i urbanístic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.