Els aproximadament vint mil pous negres existents a Mallorca produeixen gas metà i són un potencial perill pel cas que les fosses sèptiques no siguin adaptades per permetre el contacte de les restes orgàniques que contenen amb l'aire.

El cap de servei d'enginyeria del Consell Insular, Martí Vila, reconegué que «el nombre de fosses sèptiques que a Mallorca compleixen amb tots els requisits és mínim. Per tant, i d'una manera simbòlica, encara que real, podem dir que vivim sobre vint mil bombes, tant en la gran quantitat de cases construïdes en zona rústica com als pobles que encara no tenen clavegueram, com són Sencelles o Pina».

Segons indicà Martí Vila, «un pou negre produeix anhídrid sulfhídric i gas metà. L'anhídrid sulfhídric fa molt mala olor, però no és perillós. El que sol passar és que per no aguantar la mala olor, la gent sol cobrir amb silicona la comporta de la fossa. I això és un error enorme. S'ha de pensar que el gas metà es produeix quan perd per complert el contacte amb l'aire».

Per Martí Vila, «la solució es troba a instal·lar una conducció en forma de petita xemeneia que vagi de la fossa sèptica fins a una altura superior a la de la casa. Això implica per un costat l'alliberació dels gasos i per l'altre, que l'aire mantengui contacte amb la fossa. Així s'esvaeix qualsevol perill».

Parc de la Mar

En aquest sentit, Martí Vila afirmà que «en el passat s'han produït accidents. Record fa uns anys a Campanet una explosió de metà que va fer saltar una tapadora fins una distància considerable. Si hi hagués una persona a prop li hauria pogut fer molt de mal». També es coneix un cas semblant en el parc de la Mar, fa uns anys, i fins i tot alguns ciutadans han mort quan s'han ficat dins una fossa sèptica per l'efecte del gas.

El metà és un gas que se situa a la part baixa dels llocs on es troba tancat i és necessària molta de pressió perquè exploti. No obstant això, és conegut el cas d'una gruta situada a la ciutat italiana de Nàpols, on morien els cans de quinquanta centímetres d'altura, però no les persones, ja que no els arribava el gas. De tota manera, des del mateix Consell Insular s'admet un absolut descontrol per part de les institucions dels pous negres de Mallorca. La manera com s'ha desenvolupat l'urbanisme a les àrees rústiques, sovint amb construccions que començaren sent il·legals, ha fet impossible que la gran majoria d'habitatges no tenguin les més mínimes condicions de seguretat.

A això s'ha d'afegir els pobles que no tenen clavegueram, com Pina i Sencelles (en aquest darrer poble n'hi ha uns 600), i també Artà, on tira endavant el projecte de modernització del seu clavegueram, que té més de 500 anys d'antiguitat.

Per als tècnics del Consell, l'existència de tantes cases a Mallorca sense un sistema de clavegueram adient constitueix un perill no només per la producció del metà a causa de la fermentació de restes orgàniques, sinó també pel perill de contaminació que puguin produir. En aquests moments, i llevat dels plans d'instal·lació de claveguerams als nuclis urbans, no existeix una política decidida per acabar amb el perill de la proliferiació de pous negres en sòl rústic. Tampoc no hi ha cap campanya d'inspeccions per saber com es troben els pous, que ja es converteixen en un problema de primer ordre a tot Mallorca per manca de control sanitari i urbanístic.