Representants de l'Ajuntament i de les escoles públiques de sa Pobla i de la Conselleria d'Educació es reuniran demà a Palma per estudiar els historials que han estat presentats pels aspirants a realitzar el treball de suport a les famílies residents en el municipi amb dificultat de comprensió dels idiomes oficials, d'acord amb el conveni entre les dues institucions oficials, i que va ser aprovat pel ple municipal la setmana passada.
Aquestes campanyes de suport no són noves a sa Pobla. De fet, Diari de Balears ja ha publicat reportatges referits als joves estudiants magribins que han rebut l'ajuda d'una persona que se n'ha encarregat de la integració escolar i assolir els nivells de coneixement dels altres alumnes mallorquins de naixement.
El batle Jaume Font explica que «fins ara, el col·legi Tresorer Cladera i l'institut Joan Taix tenien un professor de suport a mitja jornada, respectivament. Aquest curs que ara ha començat, els dos centres escolars ja tenen un professor de suport expressament dedicat a ells, i també n'hi ha un tercer que s'encarrega de les altres escoles que tenen menor nombre d'alumnes magribins. És a dir, que hem passat de tenir una persona a tenir-ne tres, sense comptar la que ara haurem de contractar».
Allò que pretén aconseguir el conveni entre l'Ajuntament i la Conselleria d'Educació és establir un servei de suport no només als alumnes, sinó també dirigit a les seves famílies, per a la seva integració en la vida ciutadana, «respectant els costums de cadascú», explica Jaume Font.
«Ens hem adonat que els magribins que han volgut viure a sa Pobla amb les seves famílies tenen molt restringit que les seves dones surtin de ca seva com fan les altres. És a dir que aquestes dones tenen un total desconeixement de com és la nostra vida a Mallorca, què pensam, què volem. Això dificulta la seva integració en la vida social. La tasca d'aquest diguem-li tutor serà fer-los comprendre, sobretot als homes, que és bo que les mares també parlin el mallorquí o el castellà, entre altres raons perquè els homes se'n van a treballar i es passen quasi tot el dia fora de ca seva, per la qual cosa, en el cas que hi hagi qualsevol problema, un accident o una malaltia, les dones tenen molt difícil comunicar-se, ni tampoc saben on o a qui poden recórrer».
Font explica que «la persona que triarem per fer aquest servei haurà de parlar el berber. Però no només això, sinó que també haurà de conèixer l'idiosincràsia dels nostres veïns estrangers, perquè la seva manera de ser sigui respectada en tot moment. Entre els currículums que s'han presentat n'hi ha alguns que són de la mateixa nacionalitat d'origen, però no vol dir que siguin aquestes les que triarem, sinó la que es consideri que pot aportar millors coneixements i comprensió de les dues cultures diferenciades, que poden conviure perfectament en el nostre poble».
