Les previsions de creixement econòmic balear s'actualitzen a l'alça així com avança l'any i es confirma la continuïtat del cicle expansiu que es viu a les Balears des de l'any 95. Evidentment, la forta demanda turística n'és el principal motor, encara que destaca l'estirada de l'activitat industrial després d'un període de progressiu decliu.

Així, al darrer informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Mallorca i les Pitiüses es qualifica d'«extraordinari» l'increment del 4% previst en el sector industrial, que trenca amb vuit anys de recessió. En bona part, aquest repunt es deu a l'impuls de la indústria auxiliar de la construcció, un sector que manté una forta demanda.

Per a enguany, la Cambra confirma un increment del PIB de la construcció del 8%, molt similar al de l'any passat. La realització de molta d'obra menor i reforma per part de particulars i hotelers així com l'obra civil lligada al Pla Mirall o altres infraestructures en són les causes.

Mentre que l'agricultura no experimenta grans novetats respecte del 97, amb un lleuger augment del 3%, els serveis creixen a un bon ritme, del 4'8% front al 5'6% del 97.

La creixent demanda turística es caracteritza per un increment notable de la qualitat global i menys positiu pel que fa als preus dels serveis turístics, segons recull l'informe elaborat per l'economista Esteve Bardolet. En tot cas, l'augment en l'afluència turística del 98 és lleugerament inferior al del 97 i, globalment, la producció turística registrarà enguany en termes reals un creixement del 4'6% front el 6'5% de l'any anterior.

Pel conjunt de l'economia de l'arxipèlag la Cambra preveu amb les dades disponibles al setembre un augment del PIB del 5%, superior, per tant, al 4'3 estimat a principi d'any. Menorca lidera aquest apartat amb un 7'5%, seguida de les Pitiüses, amb un 5'5, i Mallorca, amb un 4'5%.

L'evolució dels diferents indicadors econòmics relatius al consum, la inversió i al mercat laboral també reflecteixen l'actual moment de bonança econòmica.

La demanda elèctrica creix a un ritme superior al 9%. Una dada que en tot cas s'explica no només per l'activitat econòmica sinó també per l'important consum derivat de la refrigeració d'allotjanents i locals comercials.

Quant al consum de ciment, augmentà en el primer quadrimestre un 6%. Aquesta xifra no reflecteix l'activitat real de la construcció, ja que molta està dirigida a obra menor i a renovació de l'habitatge, que no es tradueixen en la demanda de ciment.

En la mateixa línia, la quantia de l'obra autoritzada enguany s'ha frenat en relació a l'any passat, amb un increment del 16'4% enguany front al 92'7% del 97. De nou, s'ha de tenir en compte que l'obra menor s'executa sense aquest control.

Així mateix, també s'ha de relativitzar l'espectacular alça d'un 172% de la inversió estrangera directa a empreses. L'import dels 17'457 milions del primer semestre, que representa un 0'9% del PIB anual, es deriva sobretot de la compra de Majórica per part del grup financer nord-americà Alpha Investment. S'observa, també, que es manté la forta inversió estrangera en segones residències, però no es disposa de dades concretes.

Pel que fa al mercat laboral, s'han creat llocs de treball fins assolir el mes d'agost la cota mínima històrica del 5% en la taxa d'atur registrada a l'INEM. Segons l'EPA, en el segon trimestre la desocupació afectava un 12'2% de la població activa front al 12'7 registrat un any enrere.

És significatiu que mentre que l'única excepció a la creació de llocs de feina la constitueix el sector industrial, precisament en un any de recuperació. Aquest fet s'explica perquè en bona part l'augment de la producció és a càrrec d'autònoms mentre que el nombre d'assalariats s'ha reduït als sectors de l'aigua i l'energia.