La farmàcia de la zona de la Ciudad Blanca, en el Port d'Alcúdia, va tancar ahir les seves portes, complint d'aquesta manera l'ordre judicial de tancament cautelar decretada per la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Balears. Per condemnar aquesta mesura propiciada pels altres farmacèutics d'Alcúdia, per avui a les 12 s'ha convocat una manifestació de protesta davant la farmàcia.

Antoni Crespí, titular de l'apotecaria, continua insistint que «es compleixen tots els requisits per mantenir la farmàcia oberta, i així ho entén la Conselleria de Sanitat».

Els altres apotecaris

Els apotecaris amb farmàcia oberta en el municipi d'Alcúdia, han emès un comunicat per donar la seva versió dels fets.
Expliquen que el recurs que posaren contra l'obertura de l'apotecaria de Crespí és perquè «la farmàcia va ser concedida en contra de les disposicions legals vigents i trepitjant els drets adquirits amb anterioritat per l'apotecària Francesca Torrens», i que «no hi ha cap relació entre l'acte de tancament de la farmàcia de Crespí i els interessos econòmics de ningú».

Els apotecaris expliquen que les peticions d'obertura de noves farmàcies són regulades per un decret que estableix l'ordre dins la llista d'espera. Segons els apotecaris, Francesca Torrens havia demanant primer que Antoni Crespí l'obertura d'una farmàcia en el Port d'Alcúdia. Torrens no pogué obrir fins agost i que la de Crespí és oberta des de finals de l'estiu passat. Segons els apotecaris, «Això és una superposició, ja que segons el Col·legi de Farmacèutics, seguint el criteri de la Conselleria, qualsevol expedient que interfereixi en un altre que el precedeix i no té resolucions fermes, fins i tot en via jurisdiccional, ha de romandre aturat.

Resolució

D'aquesta manera, com que l'expedient de Torrens encara estava pendent de resolució, el Col·legi acordà mantenir la paralització de Crespí».
L'esmentat apotecari va recórrer al Consell General de Col·legis Oficial de Farmacèutics, que també determinà la paralització, com també el Tribunal superior de Justícia de Balears. Sanitat comunicà al Col·legi el manteniment de l'aturament, encara que després, el 23 de setembre del 96, la Conselleria ordenà la desparalització de l'expedient. El 13 de febrer del 97 el Col·legi desestimà la sol·licitud de Crespí, però el 6 de març del 97 la Conselleria autoritzà l'obertura de la farmàcia, tot i que es coneixia la sentència del TSJB, la qual cosa motiva els recurs del farmacèutics davant la Sala d'allò contenciós administratiu, la qual decretà, el 23 de juliol passat, el compliment de la suspensió acordada anteriorment i, per tant, el tancament de l'oficina de farmàcia de Crespí. El 7 d'agost s'autoritzà la farmàcia de Torrens. Crespí va recórrer al Suprem.

Mal d'entendre  

Aquest problema de les farmàcies, sense voler dir qui té o no la raó, ja que cadascú té la seva i la defensa amb tot el dret, és mal d'entendre per als que no tenim altre vincle amb aquest establiment que el de ser clients, sobretot, en una època en la qual, generalment, prima la lliure competència. Sembla que com estan les coses, els joves llicenciats de farmàcia ho tenen més que cru, per poder independitzar-se i obrir el seu negoci, sobretot si no pertanyen a una família que ja té oberta una «oficina»