El cavall du camí de convertir-se en el gran símbol del Consolat de Mar, que ha decidit impulsar les antigues competicions populars, de gran importància a l'Edat Mitjana a totes les Balears i que avui només es conserven a Menorca.

De fet, l'èxit de la passada Diada de l'Autonomia, en què en el Born es reconstruïren les justes amb gran participació de públic, ha animat el Consolat per continuar en aquesta línia i «posar el cavall en el lloc que li pertany».

No falta simbologia política en els seus objectius. En el segle XV "recorden els experts del Govern" les Balears eren un encreuament d'altíssim valor estratègic a la Mediterrània occidental, i això va fer que, davant la necessitat de fomentar la cria de cavalls, s'impulsàs l'elaboració de diferents ordenances per aconseguir exemplars de gran qualitat i resistència.

No s'ha d'oblidar que el 1453 Constantinoble, la porta d'Orient, va caure en mans dels turcs, i es temien les seves aliances amb els pobles musulmans del nord d'Àfrica.

Per tant, s'havien de tenir molts de cavalls davant possibilitat d'atacs o d'organitzar cossos armats, i també s'havien de mantenir en forma els genets.

D'aquesta manera, les mesures establertes pels jurats de Palma també promovien la celebració de curses. Aquestes competicions s'acabaren centrant en la festivitat de la Mare de Déu d'Agost i es feien a les foranes de la ciutat. El premi per al guanyador era sempre el mateix: dues canes de domàs. Això fa pensar als experts que les curses mallorquines eren molt semblants a la cursa que des de temps immemorials i fins avui en dia es fa a la ciutat italiana de Siena, i que té renom a tot el món. Allà el premi per al guanyador era un pal·li o estendard, i a Mallorca els documents parlen d'un guardó en forma de pal·li de domàs.

Una altra Siena  

Per tant, l'objectiu de l'Executiu és convertir el centre de Palma, des de la rambla dels Ducs de Palma fins al Born, en una Siena o, millor dit, en la ciutat de Palma de fa mig mil·lenni.

En aquella època, els pobles de Mallorca, Menorca i Eivissa celebraven competicions populars amb participació de cavalls, rossins, poltres, mules i ases.

Segons els experts que treballen per al Govern, aquestes curses tenien unes característiques comunes: rebien el nom de curses d'oques, perquè les oques eren el premi que entregaven als guanyadors. A la vegada, se celebraven en una esplanada, el Camp de l'Oca, durant l'edat mitjana i moderna que, més endavant, va passar a denominar-se «cós». Avui en dia, moltes poblacions conserven aquest nom en la seva toponímia.

La tradició era tan gran que les curses continuaven en plena vigència durant el segle XIX, segons testimonis del mateix Lluís Salvador. A Palma es duien a terme principalment a la Bonanova, la Vileta, Son Sardina i Santa Catalina. A la vegada, està documentat que a Artà se celebraren fins el 1927.

Per tant, el Govern cerca recuperar les velles tradicions, segur com està que tindran gran acceptació. A més, si amb el temps es poden igualar les exhibicions que es fan a Siena, també es pensa en l'important reclam turístic. Tampoc no s'ha d'oblidar que aquests tipus d'exhibicions són tan importants des del punt de vista de l'entreteniment com inofensives des d'un caire polític.