El president de la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca, Francesc Queglas, va arremetre ahir obertament contra el Govern balear per haver «tudat 100 milions de pessetes en els estudis del diagnòstic de les Directrius d'ordenació del territori (DOT), que ara no serveixen».
A tot això, Quetglas afegí: «Ells publiquen la xifra de 6.800 hectàrees "referint-se al Govern", i després insinuen que la xifra no és aquesta... no entenc res. Les 6.800 hectàrees tenen menys transcendència que els doblers tudats».
Però, de doblers tudats no en parlà, ahir, el conseller de Medi Ambient. Miquel Ramis també va posar en dubte les famoses 6.800 hectàrees d'urbanitzables que, de franc, es poden protegir a l'Illa. I, a més, va desconfiar de la capacitat dels consellers del Pacte de Progrés per interpretar les directrius.
«L'oposició no ha sabut mirar bé el document de les directrius», sentencià. I després desmentí que els urbanitzables sense pla parcial aprovat representen el 30 per cent de sòl de Mallorca, com anuncià la setmana passada la presidenta del Consell Insular, Maria Antònia Munar, i suposadament recullen, no exactament amb aquesta terminologia, les DOT.
De fet, les directrius territorials del Govern expliciten: «El sòl urbanitzable no ordenant assoleix una extensió de 6.826'78 hectàrees: 27'10% del total classificat i l'1'89% de la superfície insular, la meitat d'aquesta quantitat correspon al sòl urbanitzable no programat inclòs en els distints plans generals».

Joc de xifres

De fet, ahir, el vicepresident del Consell Insular de Mallorca i secretari general del PSM-Nacionalistes de Mallorca, Pere Sampol, ja refusava parlar de xifres. «Hem de prendre mesures cautelars per suspendre el pla. D'hectàrees ja en parlarem perquè ara no les sé». I afegí: «No he parlat ni de desclassificar sòl programat, ni no programat, només de suspensió de plans».
Alhora, Sampol també dubtà de la famosa xifra anunciada i es dirigí al conseller d'Unió Mallorquina, Antoni Pascual, per comentar-la. Pascual recordà les 6.800 hectàrees. I, amb una afirmació forçada i pronunciada més baixa del to usual, afirmà: «No crec que s'hagin equivocat, ara bé, igual no ho han mirat metre per metre».
No osbtant això, ara els dubtes de si són tantes o molt menys hectàrees les urbanitzables que es poden protegir es transformen en conclusions a mesura que s'avança amb l'inventari de sòls.

Inventari

La Comissió Insular d'Urbanisme està inventariant els sòls de Mallorca per conèixer exactament la quantitat de sòl que es pot desclassificar de franc i aquest no arriba ni de mides a les 6.800 hectàrees.
De fet, aquesta informació, que ahir publicà Diari de Balears, ja la coneixia el govern de Mallorca. I, per això mateix, bastants mesos enrere, via parlamentària, el grup socialista va demanar la justificació de les xifres de les DOT al Govern. «I encara no ens han enviat res», manifestà ahir el diputat socialista Francesc Triay. Després, el president de la Comissió Insular d'Urbanisme, Francesc Quetglas, va recordar que el conseller de Medi Ambient, Miquel Ramis, va reconèixer que la capacitat de població de l'Illa que diuen les Directrius d'ordenació del territori no s'ajusta, ni prop fer-s'hi, a la realitat.
El consellers socilistes també esmentaren que Ramis en diferents ocasions havia mig insinuat que els urbanitzables contemplats a les DOT no es corresponien amb els existents. No obstant això, ahir, el conseller de Medi Ambient, Miquel Ramis, no dubtava de l'eficàcia del document i sí de l'equip de govern del Consell Insular de Mallorca.

Cent hectàrees

El joc de xifres que maneja el Consell Insular de Mallorca el concretà ahir el portaveu socialista de Palma, Antoni Roig, quan parlà de Palma. «Crec que és possible desclassificar un milió de metres quadrats sense encarir l'habitatge», afirmà el candidat.
Aquesta és la proposta concreta que vol negociar el PSOE de Palma: rebaixar el sòl urbanitzable en 100 hectàrees.
L'iniciativa del PSOE també fa referència al sòl urbà. Concretament, Roig comentà ahir que els preocupa la densitat de població que es concentra en els nous sòls classificats com urbans, perquè «en darrer terme aquest factor afecta la qualitat de vida».
Roig insistí en la necessitat de «lluitar contra la sensació de saturació». I referint-se als nuclis urbans, el candidat socilista a la batlia de Palma comentà la idea de concensuar amb els veïns de cada una de les poblacions els sectors per on volen continuar creixent.

Fora POOT «El Pla territorial de Mallorca (PTM) ha d'assumir el POOT (Pla d'ordenació de l'oferta turística)», anuncià ahir el president de la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca (CIUM), Francesc Quetglas.
El president de la CIUM insistí en la necessitat de «no conservar un pla específic per ordenar el sector turístic de l'Illa» sinó que tot el pla turístic estigui inclòs dins el mateix PTM. Així, el Consell Insular aportaria una solució als sectors urbanitzables sense pla parcial aprovat que s'ubiquen a segones files dels nuclis de la costa i que s'emmarquen dins la llista de sòls que ara proposen protegir, explicà Francesc Quetglas.