Una vegada que l'oposició en el ple de dijous hagués rebutjat aprovar els pressuposts municipals per a enguany, els socialistes consideren que el batle s'hauria de plantejar la dimissió, perquè consideren que, tal com estan les coses, durant dos anys, enguany i l'any que ve, l'Ajuntament no disposarà de pressuposts.
El batle, Pere Rotger (PP) considera que no es produeix cap situació que paralitzi la gestió municipal ja que els projectes que estan en marxa i els que s'hi posaran, a càrrec d un pressupost extra municipal superen de llarg el capítol d'inversions per recursos propis.
«Si jo veiés que Inca està realment paralitzada, que no hi hagués la possibilitat de dur endavant molts de projectes, si hi hagués un bloqueig de la gestió, hauria de dimitir, però com es va dir en el ple, no aprovar els pressuposts no vol dir no continuar», diu Rotger.
Respecte del fet que tampoc no hi haurà pressuposts aprovats abans de les eleccions del 99, el batle considera que això passarà a la majoria d'Ajuntaments, «fins i tot en aquells en els quals hi ha un govern en majoria absoluta. A Inca, el que en el 99 governi, podrà recuperar el temps perdut. Ara l'equip de govern, en aquest cas el batle, no ha de perdre el seny. Mantenir el talant obert per poder negociar i arribar a acords».
Per Rotger, «el ple de dijous va ser el senyal de partida de la precampanya electoral.
Els socialistes tenen clar que la gestió municipal del PP no és sostenible, i que des de fa tres anys és una constant la proposta del PSOE de presentar una moció de censura, «però nosaltres només som vuit regidors, i per poder presentar la censura, fan falta els vots dels altres dos partits».
Jaume i Francina Armengol consideren que el batle, amb la votació negativa de dijous ha perdut la confiança de la majoria, per la qual cosa «el primer que hauria de fer el batle és dimitir, com va fer el batle Jaume Crespí, que va presentar la seva dimissió la primera vegada que li rebutjaren els pressuposts».
Diuen que no estan disposats a pactar amb el PP, però sí a formar un govern de gestió, però amb el batle socialista, perquè ells han governat tres anys i no han aconseguit res, i nosaltres seriím els que desbloquejaríem la situació i, per tant, el que hauria de dirigir la política a partir de llavors hauria de ser el PSOE».

PSM

Bernat Amengual, del PSM, considera que «el PP continua mantenint una estratègia provocadora consistent a utilitzar el victimisme com a arma electoral i després utilitzar-la per reclamar la majoria absoluta».
Considera que seria necessari presentar una moció de censura, «però només comptem amb deu vots i en fan falta onze».
Amengual diu que no és certa aquesta actitud dialogant de la qual presumeix el batle, «perquè als pressuposts de l'any passat presentàrem 32 esmenes i no n'acceptaren ni una, per tant, no n'hem volgut presentar cap enguany, perquè tanmateix no serveix per a res. D'altra banda, si durant tot l'any no ens escolten, ara no poden pretendre que els aprovem els pressuposts municipals».
El regidor nacionalista diu que «des del PSM veim convenient un govern de concentració fins al final d'aquesta legislatura. El que passa és que el PP veu que la llei els permet perllongar el pressupost anterior, i que podran funcionar negociant modificacions de crèdit i arribaran a acords amb la inversió». Amengual assegura que «El PSM no bloquejarà l'activitat municipal».

I ara, què?

Això sembla que és així: L'oposició diu a l'equip de govern que no li aprova els pressuposts per al 1998, que presenta per setembre, i que, en conseqüència Inca es quedarà sense pressuposts municipals durant dos anys, i tots tan satisfets, sobretot el batle, que fins i tot felicita els grups de l'oposició pel seu to, sense crispació. Què passarà ara, demanàvem ahir. Res, no passarà res. El PP continuarà dient que malgrat l'oposició, Inca s'està convertint en un autèntic paradís en el qual tothom vol invertir i que tots els organismes públics volen subvencionar. L'oposició continuarà criticant que Inca pateix una greu paralització i que està a punt d'esfondrar"se a causa de l'excessiu pes de la fantasia visionària del seu batle.