El Consell Insular de Mallorca (CIM) parla de la desclassificació de 6.800 hectàrees que ara es poden urbanitzar. Però, d'aquestes, el govern de Mallorca només en podria desclassificar al voltant d'unes 1.500 sense haver de pagar un duro, segons l'arxiu d'Urbanisme del Consell de Mallorca.
Això és així si es deixa de banda el cas de Palma, ja que en aquest moment la Comissió Insular d'Urbanisme tramita el Pla General d'Ordenació Urbana de la ciutat i, com a tal, la seva discussió política s'emmarca en un altre àmbit: «El de no classificar», com diu el regidor del PSM Sebastià Serra.
De fet, els nacionalistes esperen poder asseure's amb l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma per negociar la reducció de tres noves zones urbanitzables sense pla parcial aprovat (Son Puig, Son Quint i la tercera fase de sa Taulera) amb una superfície que només suma unes 54 hectàrees. A més, plantegen aturar es Carnatge, que té una capacitat de població de 540 habitants, i dos sectors urbans que es troben en execució i que són el de Sant Jordi i Gènova. «Molt poca cosa dins el global de Mallorca que s'espera negociar», sentencià ahir el nacionalista Gabriel Barceló.
I metre l'oposició de Cort es concentra a obrir un camí de negociació amb el govern municipal, el Consell estudia com, si no desafectar, sí negociar la requalificació d'una superfície total d'urbanitzables de 4.440'67 hectàrees, de les quals només 1.300 no tenen pla parcial aprovat. Tots aquests sectors es localitzen a la Part Forana, i més en concret als municipis de la costa.
El CIM també contempla la possibilitat de desafectar dos sectors ubicats a Banyalbufar, un d'aquests amb una població estimada de 2.061 habitants, i tres a Valldemossa, que afectarien una superfície total de 99'75 hectàreees i amb capacitat per a 2.404 persones. Els de Valldemossa ja compten amb pla parcial aprovat.
Si es miren els municipis de la costa de Mallorca, Llucmajor és la localitat que més hectàrees té per poder desclassificar (1.159'57 hectàrees) amb una capacitat de població per a 74.520 persones. No obtant això, només dos sectors dels 48 urbanitzables comptabilitzats a aquesta localitat no representaran cap mena de indemnització (15'46 hectàrees).
Per això mateix, tot fa pensar que els municipis en què el Consell Insular té l'ull més a damunt per poder procedir a la desclassificació, sense que això els costi res, se situen a la costa sud-est de l'Illa. De fet, només Manacor té 30 sectors sense pla parcial aprovat que ocupen una superíficie d'unes 400 hectàrees i amb una capacitat per a 25.574 habitants. A altres localitats, com ara Felanitx, el Consell pot desclassificant menys sòl "concretament 190'86 hectàrees sense pla parcial aprovatperò que contemplen un sostre de població més elevat (29.203 habitants) concentrat en només 12 sectors.
En el cas de Campos es parla d'una quantitat de superfície urbanizable, que no costaria res desclassificar, similar a la de Felanitx. Aquesta es divideix en 26 sectors i podria arribar a acollir una població estimada de 15.500 persones. A Son Servera, el nombre d'urbanitzables que el CIM pensa negociar s'eleva a 27 sectors, nombre que es tradueix en un creixement de població estipulat en uns 14.400 habitants. No obstant això, només vuit sectors de Son Servera (un total de 69'43 hectàrees) no tenen el pla parcial aprovat i, aquest paràmetre, limita a menys de la meitat el sostre de població en urbanitzables (6.613 habitants).
Dos termes força problemàtics, urbanísticament parlant, són Santanyí (16 sectors urbanitzables) i ses Salines (11 sectors urbanitzables). Del primer, només tres polígons es poden desclassificar sense que això contempli indemnitzacions; del segon terme són nou els sectors. Entre els dos termes el creixement de població que es podria retallar de franc estaria entorn de les 10.000 persones.

Massificació al nord

El desenvolupament urbanístic del nord de Mallorca porta a reduir considerablement el nombre de zones urbanitzables que es poden desclassificar.
De fet, Pollença és la localitat on els plans parcials sense aprovar ocupen més superfície (106'42 hectàrees i 6.525 persones). En el cas d'Artà, els sis plans que sortiria de franc desclassificar ocupen 61 hectàrees. A Santa Margalida, un poc menys de la meitat de les 111'43 hectàrees urbanitzables podrien deixar-se sense efecte. Mentre que a Muro, el creixement se situa devora el nucli urbà.