La reacció no es podia fer esperar. El president del PP, Joan
Verger, manifestà ahir els seus «dubtes legals» sobre si el Consell
Insular «té capacitat per suspendre llicències i pot fer normes
complementàries per desclassificar terrenys urbanitzables sense el
consens dels ajuntaments». A la vegada, portaveus oficials del
Govern es demanaren «per què el PSM parla ara de terminis d'un
mes?»
Mentre Verger indicava que «ens trobam davant una qüestió molt
delicada que necessita l'acord amb els diferents ajuntaments» i
insistia en la necessitat de treure endavant les direccions
d'ordenació del territori, el secretari general d'Unió Mallorquina,
Bartomeu Vicens, indicà que «la nostra voluntat és posar en marxa
aviat mesures cautelars de suspensió de llicències. I diré més, en
algun cas concret farem més via del que molts es pensen, així
comprovarem quina és la voluntat proteccionista del Govern». De
fet, Unió Mallorquina no té cap interès de crear friccions entre
els partits integrants del Pacte de Progrés per aquesta qüestió tan
transcendental, que de fet marcarà el ritme polític dels pròxims
mesos fins a les eleccions autonòmiques del juny. Així, el partit
de Munar també ha vist la importància que té per a la població que
es prenguin mesures per frenar l'urbanisme i no amaga la
possibilitat d'acord entre els partits del centreesquerra en
mesures concretes, sempre que això no impliqui una moratòria total
i deixi la porta oberta a part dels projectes.
Malgrat això, no se sentia el mateix des del Consolat de la Mar.
«Per què el PSM actua així, per què parla ara d'un mes de termini
per procedir a les suspensions?» La resposta a la pregunta que
formulaven els portaveus és clara: Matas es troba ara en oberta
negociació amb Antich. Per tant, el Govern sap que l'anunci del
secretari general del PSM agafa a contrapeu el PSIB, tal com admet
Francesc Antich amb les seves declaracions. Però Antich no diu en
cap moment que no hi hagi suspensió de llicències d'aquí a un mes,
sinó que encara resten punts per fermar.
Malgrat això, Matas ha de respectar l'acord del seu partit, que
només preveu desclassificacions en el cas que hi hagi acord amb els
ajuntaments i amb els promotors, fet que obre la possibilitat
d'indemnitzacions als afectats.
Pel seu costat, el president del Col·legi d'Arquitectes, Antoni
Ramis, indicà que «es tracta d'una mesura molt complexa des del
punt de vista tècnic. Pens que s'haurien d'escoltar els
professionals que coneixen de prop la problemàtica i planificar
molt bé el futur».
Els preus
Ramis també destacà que «si es desclassifica sòl urbanitzable la
primera conseqüència serà l'encariment d'allà on es pugui
construir. Això és el més important a considerar: els preus es
dispararan». No obstant això, com a professional de l'arquitectura
no entrà a valorar si la mesura que prepara el Consell és positiva
o negativa, només demanà «estudis detallats i plena consciència del
que es farà», ja que la mesura afectarà tota la concepció i
valoració urbanística de l'Illa.
Per la seva banda, fonts de la patronal de la Construcció afirmaren
que encara no havien pogut estudiar en profunditat el que pot
passar i les conseqüències i llançaren un missatge de
prudència.
Lluita
Joan Verger era ahir un president preocupat. Veu que la qüestió
urbanística pot acabar en un gran plet en què unes institucions
neguin a les altres la capacitat jurídica per emprendre mesures de
suspensió de llicències d'urbanització. Però el fet és que el
Consell Insular por forçar una gran paralització, segur com està
que té el suport de la majoria de la ciutadania, a part de recents
sentències judicials proteccionistes.
