El primer dia de curs no sol ser un dia feliç per als estudiants. Marca el final de l'estiu i de les vacances. Però no són els únics que pateixen. Durant les setmanes que precedeixen aquesta jornada de tornada a escola, els pares n'han estat les primeres víctimes. Tot i que és impossible generalitzar, la despesa mitjana que els progenitors han de fer perquè el nin arribi a escola perfectament equipat i enllestit per afrontar nou mesos d'aprenentatge és d'unes 60.000 pessetes.
Aquesta xifra, per descomptat, s'ha de matisar molt i explicar punt per punt. Els uniformes escolars suposen la despesa més important, però és evident que només l'hauran d'afrontar aquells pares que matriculin els fills en col·legis que exigeixen una indumentària concreta. Fent una mitjana de preus, la roba escolar pot costar als pares unes 46.000 pessetes per fill.
A més a més, la despesa dependrà també d'alguns elements variables. Per exemple, les sabates, tant d'esport com per fer classe, que no solen ser imposades pels centres, que només solen exigir que siguin d'un color determinat.
Altres elements variables són els materials de llibreria, les motxilles o el que podríem anomenar accessoris o capritxos diversos, que poden anar des d'un estoig amb ràdio a una motxilla amb rodetes, per no parlar de tot tipus d'articles amb els ídols del moment. Un capítol que pot encarir-se tant com un pare vulgui i pugui.
Els llibres
Pel que fa als llibres de text, també és una despesa molt irregular, ja que hi ha molta diferència dels preus dels manuals d'Infantil als dels nivells superiors, per exemple. En qualsevol cas, segons un estudi de l'Associació Nacional d'Editors de Llibres de Text, la mitjana a les Balears és de 8.100 pessetes per nin. Aquesta és la xifra que hem agafat per fer el nostre reportatge. Però en alguns casos la compra de llibres de text pot significar fins a 25.000 pessetes. Aquest és el cas, per exemple, dels alumnes que han d'estudiar segon d'ESO, que necessiten fins a 16 llibres.
A tot això s'afegiran després altres despeses importants, però que no es poden emmarcar en el començament de curs, com són les de transport, les de menjador o les d'activitats complementàries. En qualsevol cas, no surt barata l'educació, tot i que sigui gratuïta.
A la llarga surt barat
En el moment de pagar, un pare no mira més enllà de la butxaca, i pot pensar que surt molt car haver de comprar un uniforme per a cada fill. Però en realitat, finalment, tots s'adonen que a la llarga surt més barat i còmode, perquè l'al·lot vesteix la mateixa roba tot l'any i no fa malbé la de vestir i, a més a més, els pares no han de pensar cada dematí què li han de posar. No obstant això, ens comentaven en un comerç especialitzat que cada vegada són menys els centres que exigeixen uniformitat.
