El dijous, 4 de setembre de l'any passat, el regidor del PSOE Xavier Turrado va posar la darrera de les tres firmes que confirmaven el pacte PP-PSOE, per gestionar, els socialistes, les àrees de Turisme, Esports, Educació i Participació ciutadana, la qual cosa ja havien fet dies abans, l'11 d'agost, els regidors Julià Hévia i Antoni Gelabert.
Tot havia començat en el ple del 4 de juliol del 97, quan el batle Miquel Ramis oferí als del PSOE entrar a formar part de l'equip de Govern, en resposta al socialista Antoni Alemany, que posà en dubte que pogués fer compatible la gestió al front del Consistori al mateix temps que de la Conselleria de Medi Ambient.
A partir d'aquell instant es va produir una història que alguns experts en política consideren irrepetible. Quan tot semblava que estava a punt, i els mitjans de comunicació havien estat convocats pels socialistes per explicar l'acord, aquella mateixa roda de premsa va servir per comunicar la ruptura. El pretext fou unes suposades declaracions a un diari per part de Ramis, les quals foren desmentides pel batle. Les explicacions de Ramis només foren acceptades per Gelabert i Hévia, però no per Alemany i Pep González, se suposa que per haver rebut instruccions del partit, per les lògiques crítiques que l'anunci del pacte va promoure, la qual cosa produí una clara divisió dins el si de l'agrupació socialista PSOE a Alcúdia, sobretot, quan Antoni Gelabert i Julià Hévia acceptaren les responsabilitats de les àrees de Turisme i Esports, respectivament, amb la seguretat que Xavier Turrado, que era de viatge, també acceptaria les competències de Participació ciutadana i Educació, com així va ser.
La situació esdevení ridícula quan dimecres, 13 d'agost, la Comissió Executiva del PSOE a Palma anuncià públicament una sanció imminent contra els dos esmentats regidors, per haver pactat amb el PP, però a la nit del mateix dia el panorama va canviar quan els «palmesanos» anaren a Alcúdia i sentiren els de l'agrupació socialista d'Alcúdia i, sobretot, els dos regidors «condemnats», els quals es mantingueren ferms amb la seva intenció de complir «l'acord, que no pacte», segons ells.
Contra UM?
Són molts els que diuen que el pacte, o l'acord, com li volen dir els del PP i PSOE, no va ser una altra cosa que llevar poder a Miquel Ferrer, d'UM, el qual començava a ser per a Miquel Ramis com una espècie de paparra, quan el que ell volia era un col·laborador. La millor manera per acabar amb la situació era posar el parany, en el qual hi caigueren, ingènuament, els del PSOE. La pregunta és: ha estat bo per a Alcúdia?
