Miquel Ripoll
Construint futurs
L'exclusió d'ètnies i grups humans és comuna a la majoria de societats. Solen ser grups estigmatitzats, marginats i en molts casos tractats com a infrahumans. En el món on vivim avui dia, la solidaritat i la lluita contra la injustícia no poden oblidar aquells a qui se'ls nega la dignitat. L'ONG mallorquina Veïns Sense Fronteres (VSF) i l'organització Liorna fa anys que lluiten pel desenvolupament i reconeixement dels pigmeus de Burundi. Un grup ètnic de devers 60 mil habitants i que històricament han estat rebutjats de tots els aspectes de la vida pública. En concret, la feina de VSF s'ha centrat en una comunitat de 900 habitants pigmeus del nord del país i ara acaben d'inaugurar un grup de 25 cases, construïdes gràcies al finançament de l'Agència de Cooperació (ACIB) del Govern balear. Dos membres de l'organització, Jaume Obrador i Francisca Pons, han viatjat al país per participar a l'acte, al qual assistí el president de la República, Pierre Nkurunziza, qui aportà xapetes noves, arbres fruiters i menjar per a tota la comunitat.
“Copenhaguen ha estat una oportunitat perduda”
"Copenhaguen ha estat un fracàs i una oportunitat perduda". Així de contundent és la valoració que féu ahir a Palma Juan López de Uralde, president de Greenpeace, de la cimera sobre el canvi climàtic duita a terme a Dinamarca el desembre passat. Uralde, al costat de tres activistes més, passà 21 dies en presó preventiva per haver tret una pancarta de protesta durant el sopar de gala. "Vàrem ser la víctima expiatòria de la frustració del Govern de Dinamarca pel fracàs que suposà l'esdeveniment", "fou una qüestió política i de revenja". El president de Greenpeace oferí ahir una conferència al Centre Cultural Sa Nostra sota el títol Canvi climàtic i crisi econòmica, en la qual criticà la "falta de compromís" dels països industrialitzats i l'estratègia a seguir per frenar un "canvi climàtic devastador". "L'acord assolit en la cimera, de no permetre un augment de dos graus en la temperatura reduint l'emissió de gasos, no és ni vinculant, ni ambiciós, ni just", digué.
750€ de multa per dur burca en públic
França vol combatre la proliferació de l'ús del burca. El Govern Sarkozy du a terme un polèmic projecte de llei que pretén prohibir aquesta peça en els espais públics, que inclou la possibilitat de multes de 750 € per a totes les dones que el duguin pel carrer. Si la iniciativa surt endavant, es començaria a aplicar la pròxima tardor.Segons l'esborrany presentat fa quinze dies, la multa seria per a qualsevol persona que en la via pública dugui la cara "íntegrament tapada" i, a més, es preveu una "sanció agreujada" per a qualsevol que obligui una dona a dur el vel integral. Tot i que no ha estat presentat de manera definitiva al Parlament, el projecte ha generat un intens debat al país gal. Igual que amb la prohibició del vel islàmic a les escoles, ara fa cinc anys, la proposta ha generat les crítiques sobre la idoneïtat de mesures restrictives per combatre l'ús d'aquests signes islàmics.
Suport fins al darrer moment
Deia el filòsof alemany Martin Heidegger que nosaltres som "éssers per a la mort", que el que constitueix la nostra essència és la finitud i el fet de saber-nos finits. Tot i que això pugui ser veritat, la mort sempre és mala d'acceptar.
Armes sota control
L'entrada en vigor de la Llei de comerç d'armes (Llei 53/2007) ha suposat un avanç en el control de les exportacions d'armament a l'Estat espanyol. Tot i això, es continuen produint certes deficiències. Un estudi elaborat per Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam sobre les estadístiques oficials de transferències d'armes el 2008 "confirma" que l'Estat exporta material a zones on es pot contribuir a cometre "violacions dels drets humans". Segons les entitats, el Govern continua sense facilitar "informació precisa" sobre els criteris que han permès autoritzar exportacions a països on es registren o poden registrar-se conflictes, com és el cas de Colòmbia, Israel i Sri Lanka. Un informe amb les darreres estadístiques presentades al Parlament durant el 2008 revela que es van fer transferències de defensa per valor de 1.000 milions d'euros, cosa que situa l'Estat espanyol en el sisè lloc del rànquing d'exportacions armamentístiques.
Les Balears lluiten contra la pobresa
La pobresa no és, ni prop fer-hi, cap realitat llunyana. La falta de recursos bàsics és un fet quotidià per a molts de ciutadans, sobretot arran de la crisi econòmica. Segons dades de l'Instuitut Nacional d'Estadística (INE), un 20% de la població de l'Estat espanyol viu sota el llindar de la pobresa. A casa nostra, si es tenen en compte sols el ingressos, el percentatge arriba a situar-se en un 13,8%. A més, d'acord amb l'INE, el 53,7% de les famílies balears té problemes per arribar a final de mes.
La xacra de la desnutrició
La desnutrició infantil és un dels problemes endèmics del segle XXI. Tot i la sobreproducció d'aliments de les societats benestants, la manca d'accés als productes bàsics continua marcant la realitat quotidiana de 55 milions d'infants d'arreu del planeta. Segons estimacions d'organismes internacionals, un terç d'aquest grup de menors de 5 anys morirà a causa d'això.
Una passa de gegant contra l'alzhèimer
L'alzhèimer, una de les malalties més terribles que es poden patir, és més a prop de desaparèixer. Dos grups de científics, un al Regne Unit i un altre a França, han fet una passa de gegant en la investigació d'aquesta patologia després d'identificar tres nous gens relacionats amb el seu sorgiment, cosa que podria reduir en el futur fins un 20 per cent les taxes d'incidència de la malaltia entre la població.
Aprendre dels errors?
Hi ha una dita que considera que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Ja sigui per qüestions relacionades amb l'amor o amb els processos d'aprenentatge, sembla que no treim cap lliçó dels erros. Ara bé, es pensa que la resta d'éssers vius tampoc no aprèn de les males accions. De fet, la que fins ara tan sols era una frase col·loquial ja té una base científica.
Una gran illa de fems a l'oceà Pacífic
Milers i milers de tones de fems i de plàstic acaben any rere any a les mars i als oceans d'arreu del planeta. La gran producció d'envasos i de plàstic genera una ingent quantitat de residus no biodegradables que, si són llançats al medi marí, afecten de manera irreversible els ecosistemes que hi habiten.
La crua realitat de la malària
Malauradament, les desigualtats entre el Nord i el Sud tenen el seu reflex en l'accés a la sanitat i la salut. Una realitat que té una de les cares més cruentes en la malària o paludisme. Tot i que a Occident aquesta malaltia, que es trasmet per la picada d'un moscard infectat, ha deixat de ser mortal i és bona de tractar, en molts de llocs dels països empobrits causa cada any milers i milers de morts.
Vida en condicions impossibles
Hi ha vida en altres planetes? Hi pot haver altres formacions biològiques a part de les terrestres? Aquests interrogants científics són, sens dubte, dels que més interès susciten. De fet, moltes missions espacials intenten cercar les restes d'organismes que puguin viure en condicions extremes, com és el cas de Mart.
Tot el que cal saber en un codi de barres?
La informació sobre els productes que consumim és, en molts de casos, bastant escassa. Tot i passar uns filtres de seguretat més intensos i exhaustius, sovint l'adquisició d'aliments ja no es fa com un temps, quan se'n coneixia el productor i se sabia de manera propera l'origen de cada mercaderia.
Superar la por de volar
No!, jo no puc pujar a un avió... I si cau? I si passa res?... Aquests són alguns dels pensaments que assetgen les persones que tenen por de volar. És una patalogia molt comuna que afecta de manera greu la vida de les persones que la pateixen. De fet, es calcula que només a Mallorca al voltant del 15% de la població presenta ansietat a l'hora de fer-lo servir. El percentatge és notable si es té en compte que a una illa l'aeronau esdevé un mitjà de transport quasi imprescindible.
La màgia de l'ambre
La natura és plena de sorpreses. Una d'aquestes és, sens dubte, una particular resina molt preuada pels homes al llarg dels segles: l'ambre. De fet, una sola gota pot contenir milions d'anys d'història i és el resultat d'un llarg procés de descomposió vegetal, en concret de les coníferes.
L'Europa contra la pobresa
Diumenge que ve es duen a terme les eleccions europees. Molts ciutadans tenen la sensació que aquests comicis no els concerneixen, que allò que es decideix a Brussel·les els queda molt enfora. Però al marge de les eleccions, dels partits polítics i de les institucions, existeix una realitat social preocupant a la UE. En el cor del Vell Continent, també hi habita la pobresa. La crisi econòmica causa estralls entre els països membres i les conseqüències ja són ben visibles entre la població.
El valor femení de l'Àfrica subsahariana
L'Àfrica és un continent meravellós. Tan gran com complex. Intentar desxifrar la realitat que viuen les dones arreu d'aquest territori és molt difícil. Ara bé, malgrat la seva intrínseca diversitat i particularitat, les dones de tot el continent pateixen problemes molt semblants. No és agosarat afirmar que les desigualtats entre el nord i el sud tenen el seu correlat en les qüestions de gènere. L'accés a la sanitat, sobretot durant la maternitat, la seguretat en el context de conflictes o l'accés als llocs de decisió política i econòmica en són els problemes cabdals.
Innovació en defensa del mar
Com diu la dita, la mar fa forat i tapa. La contaminació marina de la costa i el litoral, com també el naufragi d'embarcacions, són dos dels majors riscos que avui dia es poden patir a la mar. Emergències que necessiten una resposta ràpida, amb una tecnologia capaç de donar-hi una solució eficient i immediata.
Construir ponts i no murs
La Llei d'estrangeria torna a ser en el punt de mira. D'ençà que el desembre passat es va conèixer l'avantprojecte de reforma presentat pel Govern, la controvèrsia ha estat ben viva. La reforma vol intentar complir tota una sèrie de directives europees clarament restrictives i que acaben amb els reagrupaments en cadena, alhora que semblen potenciar les expulsions.
Un impuls a l'autonomia dels dependents
La Llei de dependència es troba actualment en el tercer any d’implantació. 628.614 persones d’arreu de l’Estat ja tenen dret a percebre els beneficis que en deriven d’acord amb el seu nivell i grau de dependència. De fet, segons les darreres dades, 430.669 són reconeguts com a grans dependents i 197.945 amb dependència severa. Tot i això, el Sistema d’Atenció a l’Autonomia i a la Dependència (SAAD), que s’encarrega de la distribució de les retribucions ha passat per tota una sèrie de vicissituds. Ha format part de tres ministeris i ara sembla que queda definitivament a càrrec de la cartera de Sanitat.
- L’Assemblea de Docents denuncia l’ofensiva contra l’educació pública: menys català, més càrrega laboral i desviació de recursos
- Declaració de guerra: PP i Vox pacten arraconar el català de l'Ensenyament i l'Administració i derogar la llei de Memòria Democràtica
- El PP torna a la doctrina Bauzá
- OCB: «El PP torna a utilitzar el català com a moneda de canvi per pactar amb l’extrema dreta antimallorquina»
- El Pi: «Prohens ha venut Mallorca a l'extrema dreta per a mantenir el poder»