algo de nubes
  • Màx: 10.86°
  • Mín: 7.86°

Cimera Amazònica: extractivisme i violència amb el nom de 'bioeconomia' i 'sostenibilitat'

Sota l'argument d'un «desenvolupament sostenible», els governs de la regió Amazònica segueixen fomentant l'extractivisme. En aquest context, la líder indígena Alessandra Munduruku afirma: «S'han de demarcar els territoris indígenes. Prou de parlar de bioeconomia, de sostenibilitat, quan a l'actualitat el que hi ha és violència».

Durant els dies 8 i 9 d'agost de 2023, se celebrà a la ciutat brasilera de Belém la Cimera Amazònica, una inusual trobada on es reuniren els presidents de Brasil, Colòmbia, Perú, Bolívia, Equador, Veneçuela, Guyana i Surinam per a debatre els problemes de la regió. A l'agenda figurava, entre altres temes, un dels principals motius que impulsaren la reunió: el repte urgent de combatre la desforestació.

Al final de la Cimera, es publicà la Declaració de Belém, on els presidents proposen dues línies d'acció. La primera és promoure «el desenvolupament sostenible»; la segona es protegir la «integritat» o la «conservació» de l'Amazònia, amb l'objectiu d'assolir la «desforestació zero» fins el 2030. En un dels paràgrafs del document, els presidents afirmen pretendre «combatre la desforestació» i, a la vegada, «eradicar i aturar l'avanç de les activitats d'extracció il·legal de recursos naturals».

Segons aquest raonament, la Declaració sembla suggerir que no hi ha problema si les empreses i altres actors que són darrera la mineria extractiva, l'explotació petroliera, de fusta i l'agronegoci, així com la construcció de les grans preses hidroelèctriques, carreteres, ferrocarrils i ports que són necessaris en un model, segueixin operant legalment, amb les seves llicències en vigor.

Ara bé, la realitat de l'Amazònia demostra tot el contrari. Els sectors mencionats, vinculats al model d'extracció industrial, són notòriament responsables de la desforestació. Quan les seves activitats es practiquen il·legalment, allò que succeeix és una agudització dels seus impactes destructius i violents. Per altra banda, la Declaració de Belém ni tan sols menciona la responsabilitat que tenen aquests sectors, i molt menys s'analitzen els seus greus impactes als territoris de Pobles Indígenes, comunitats riberenques, tradicionals i camperoles.

La crua realitat es que els governs de la regió amazònica, en nom del «desenvolupament sostenible», segueixen fomentant l'extractivisme i, en conseqüència, no es comprometen a adoptar mesures estructurals per a rompre amb aquest model com, per exemple, aturar l'extracció de cru a l'Amazònia -com proposa un dels presidents que participaren a la reunió-. En conseqüència, el propi ús del concepte de «desenvolupament sostenible» s'ha convertit en una causa subjacent i indirecta de la desforestació. Això significa que quan els mandataris reclamen més «desenvolupament sostenible» a la Declaració de Belém, a la pràctica també estan reclamant més desforestació.

Actualment, és difícil que un sector culpable de la destrucció a l'Amazònia no s'autodenomini «sostenible»: maneig «sostenible», soja «sostenible», palma oliera «sostenible», mineria «sostenible», tot s'ha convertit en «sostenible». Aquests sectors també es valen d'altres artificis, com els 'segells de qualitat' de les certificacions voluntàries de 'sostenibilitat'.

Diàlegs Amazònics i la bioeconomía

En els dies previs a la Cimera, milers de persones, entre elles membres de comunitats indígenes, es reuniren a Belém per participar en un esdeveniment que s'anomenà 'Diàlegs Amazònics', una iniciativa del propi govern brasiler per a fomentar la participació de la societat civil a la Cimera, segons aquest. Tanmateix, els continguts recollits a les propostes i plantejaments que les i els participants entregaren per escrit no s'inclogueren a la declaració final de la reunió.

Al mateix temps, allò que cridà l'atenció en aquests 'Diàlegs' fou la forta presència de grans ONG conservacionistes que solen presentar-se a aquests espais per a reforçar els seus propis conceptes i noves narratives. A Belém, es parlà molt de la 'bioeconomia' i de la promoció del 'bosc viu', en referència a la pròpia Amazònia.

'Bosc viu' és una expressió que sona bé, però també estranya. Després de tot, com podria ser un bosc si no fos viu? L'expressió remet a una altra, que aquestes mateixes ONG han propagat: 'bosc dempeus' o 'bosc dret'. 'Bosc dempeus?', es demanà un líder comunitari en escoltar-la. «Mai m'hagués pensat que pogués existir un bosc tombat».

El 'bosc dempeus' expressa bé la visió que els impulsors de la bioeconomia -les grans transnacionals responsables de la destrucció de l'Amazònia, així com les grans ONG conservacionistes- tenen del bosc: una oportunitat per a nous negocis. Per exemple, la venda de crèdits de carboni que beneficien les empreses contaminants, ara «neutrals» en emissions de carboni, al mateix temps que qualifiquen als seus «vells» negocis extractius com a part de l''economia verda', amb la producció de 'biocombustibles' i l'expansió de la mineria per a la 'transició verda' de l'economia.

Els impulsors de la bioeconomia cerquen aliar-se amb governs i grans organitzacions de Pobles Indígenes i comunitats tradicionals. Conviden a governants i a representants a reunions a porta tancada i amb poca participació. Per exemple, el gener de 2023, el governador de l'estat de Pará, Helder Barbalho, assistí a Fòrum Econòmic Mundial a Davos per presentar davant les elits del capital global el 'Pla de Bioeconomia' del seu estat -un pla elaborat per la pròpia ONG conservacionista TNC (The Nature Conservancy). El juny es celebrà a Río de Janeiro la 'Conferència Panamazònica per a la Bioeconomia', on hi participaren, entre altres, representants del Earth Fund, del multimilionari Jeff Bezos, el Banc Mundial, el WWF (Fons Mundial per a la Natura» i també la Coordinadora de les Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica – COICA. A l'agost, es celebrà la 'Conferència Internacional Amazònia i Noves Economies', que compta amb el suport, entre altres, del govern de l'estat de Parà i de VALE, una de les companyies mineres més grans del món, responsable d'un dels crims ambientals més greus de la història de Brasil, que va ocórrer a les ciutats de Brumadinho i Mariana, a l'estat de Minas Gerais.

Encara que la Declaració de Belém no utilitza la paraula 'bioeconomia', aquesta resumeix perfectament allò que pretenen imposar els seus impulsors: més 'desenvolupament sostenible' amb més 'conservació' i sempre a la recerca de noves oportunitats de negoci.

«Prou de parlar de bioeconomia»

A la Declaració de Belém també es parla de «garantir els drets dels Pobles Indígenes i de les comunitats locals i tradicionals, inclòs el dret als territoris i terres que habiten aquests pobles, la possessió plena i efectiva». Però els propis fets que es produïren al voltant de la Cimera no es torbaren a posar en entredit tal promesa.

En vigílies de la Cimera, al municipi de Tomé-Açu, a 200 quilòmetres de Belém, varen disparar contra quatre indígenes Tembé durant dos enfrontaments amb guàrdies de seguretat de l'empresa Brasil Biofuels (BBF). Els Tembé lluiten perquè el govern brasiler demarqui el seu territori, ocupat per BBF, una empresa que amb el total suport de l'Estat, cultiva i expandeix els seus monocultius amb l'objectiu de produir oli de palma i biocombustible per a la bioeconomia. https://www.wrm.org.uy/es/articulos-del-boletin/la-lucha-por-la-tierra-en-la-amazonia-brasilena-contra-las-empresas-mineras-y-de-palma-aceitera

Una de les participants en els 'Diàlegs Amazònics', la líder Alessandra Munduruku, que forma part d'un poble que du anys lluitant per la demarcació del seu territori, va sostenir: «S'ha d'aturar urgentment aquesta violència. S'han de demarcar els territoris indígenes. Prou de parlar de bioeconomia, de sostenibilitat, quan a l'actualitat allò que hi ha és violència».

La Declaració de Belém de 2023 és molt similar al Pla d'Acció per els Boscos Tropicals (TFAP per les seves sigles en anglès) presentat per el Banc Mundial i la FAO el 1986, que proposava accions per a promoure el 'desenvolupament' i la 'conservació' dels boscos a la vegada. Val la pena recordar que el TFAP fracassà i resultà en més destrucció forestal i més problemes per a les comunitats que depenen dels boscos, a les que es culpà injustament de la desforestació. Quasi quaranta anys després del fracassat pla del Banc Mundial i els seus aliats, la història es repeteix, cosa que assenyala que als Pobles Indígenes i a la poblacions tradicionals de l'Amazònia no els queda més remei que seguir enfortint les seves lluites d'articulació, integració i resistència.

Article publicat al Boletín WRM 269 Febrero 2024

https://www.wrm.org.uy/es/boletines/nro-269

Traducció Joan Lillo

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.