algo de nubes
  • Màx: 13.28°
  • Mín: 8.05°
13°

[VÍDEO] A les Balears i al País Valencià, els joves són els que més consideren que el català és útil per al futur professional

225887

Els joves són el grup de població de les Illes Balears i el País Valencià que més veu la utilitat que té el català per a assegurar un futur professional d'èxit. Ho creuen el 58,9% dels joves illencs d'entre 18 i 34 anys i el 61,05% dels joves valencians de la mateixa franja d'edat. En el cas de Catalunya, el percentatge entre els joves encara és superior (65,1%), però aquest col·lectiu és, en canvi, el segment de població que a Catalunya veu menys que parlar català sigui útil per a una carrera professional d'èxit.

Les dades són el resultat de tres enquestes encarregades per la Plataforma per la Llengua a l'Institut Opinòmetre i a l'empresa ODEC, que l'entitat fa públiques ara després d'haver-les comunicat al 7è Fòrum de Regions Minoritàries Europees que va organitzar a Polònia la Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN). El fòrum, que es va celebrar entre el 30 de novembre i el 3 de desembre a Opole i Katowice (al sud de Polònia, a la regió històrica de Silèsia), va abordar el paper que tenen les llengües minoritzades en el mercat laboral i quins reptes i oportunitats afronten.

Maria de Lluc Muñoz, tècnica d'internacional de l'entitat, va ser una de les ponents del panell dedicat als avantatges de parlar la llengua minoritzada en el sector privat, i va exposar els resultats de l'enquesta, que constata, com ja s'havia fet públic a l'InformeCat 2023, que la majoria de residents a Catalunya (70,3%), les Illes Balears (57,1%) i el País Valencià (56,2%) pensen que el català és útil per a la carrera professional.

Tot i que segons aquesta enquesta, la percepció que el català és útil professionalment és majoritària en totes les posicions i territoris, es veu que el percentatge de gent que ho pensa és superior entre els aturats i entre les persones sense estudis o amb estudis de primària. Es conclou que les persones que veuen més útil aprendre la llengua són les que volen ascendir socialment i no tenen recursos materials o simbòlics alternatius.

Per edat: els joves catalans que pensen que el català és útil per al món laboral són el doble que els que no ho perceben així

Pel que fa a les franges d'edat, l'enquesta revela que mentre que a les Illes Balears i al País Valencià els joves associen més el català a l'èxit professional que les persones de mitjana edat, a Catalunya aquest és el col·lectiu que menys associa la llengua amb l'èxit. Malgrat això, la percepció hi continua sent majoritària i els joves catalans que pensen que el català és útil per al món laboral són el doble que els que no ho perceben així.

En el cas del País Valencià i Catalunya, l'enquesta permet distingir dues franges de població juvenils (d'entre 18 i 24 anys, i d'entre 25 i 34 anys), i pel que fa a les Illes Balears aquests col·lectius s'ajunten en una mateixa franja. Així, si a les Illes Balears, el 58,9% dels joves veuen que el català és útil per triomfar professionalment, i aquesta és la franja en què el percentatge és més alt, al País Valencià la franja en què més es comparteix aquesta sensació és aquella entre 25 i 34 anys (61,7%) seguida de la d'entre 18 i 24 anys (60,4%). A Catalunya, justament la franja d'edat entre 25 i 34 anys és la que menys ho percep així (ho pensa el 64,9%), seguida de la d'entre 18 i 24 anys (en què ho pensa el 65,3%).

Els castellanoparlants veuen menys la utilitat del català que els parlants de llengües no oficials

Si es té en compte la llengua primera, la percepció d'utilitat professional del català és majoritària sigui quin sigui l'origen lingüístic dels parlants, tot i que són els catalanoparlants els que més en perceben la utilitat (en el cas de les Illes Balears, superats pels parlants bilingües). Per contra, els castellanoparlants són els que menys veuen la utilitat professional de la llengua, mentre que els parlants de llengües no oficials tenen, en el cas de les Illes Balears, una percepció similar a la mitjana i, en canvi, a Catalunya i al País Valencià perceben més la utilitat del català que la mitjana de la societat. Això es pot explicar pel rebuig d'una minoria de nacionalistes espanyols que es neguen a admetre que el català és útil, o també per les diferències en els itineraris professionals dels grups lingüístics, que en poden afectar la percepció.

El català, útil sobretot per a qui no disposa de recursos alternatius per ascendir socialment, i una eina que fa créixer els negocis

Maria de Lluc Muñoz va resumir els resultats de l'enquesta fent-se seva la tesi de la sociolingüista Marina Massaguer. Segons aquesta investigadora, qui aspira a aconseguir una feina millor o a incorporar-se a un nou grup d'amics i no disposa de recursos alternatius per raó de classe social, entén que el català és útil per aconseguir-ho. En canvi, qui té recursos alternatius o ja té la feina i els amics que vol, o bé no aspira a millorar aquesta situació, no necessita aprendre català en el seu dia a dia.

En la seva intervenció, la representant de l'entitat també va fer referència a la campanya 'El català és negoci'. Es tracta d'una campanya impulsada amb la Fundació Vincle i dirigida a empreses i comerços que pretén que aquests negocis apostin pel català atès que no només és una obligació legal, sinó que ajuda a fer créixer el negoci. La campanya recorda que incorporar el català en l'etiquetatge i defensar la llengua en tots els fronts és una qüestió de responsabilitat social corporativa i permet connectar millor amb les comunitats locals.

En el marc del Fòrum, la representant de l'entitat va coincidir amb representants de l'Institut de Grups Ètnics del Tirol del Sud, de l'Údarás na Gaeltachta (l'agència encarregada del desenvolupament del territori que concentra més parlants de gaèlic irlandès), de l'organització basca Kontseilua, de l'Oficina Europea de Petites Llengües dels Països Baixos (EBLT), de l'Institut Cultural Ladí o del Moviment Cultural i Educatiu Macedoni de Grècia, a més dels de la Unió de Societats Socioculturals Alemanyes de Polònia, l'entitat amfitriona. A banda d'aquests representants, el Fòrum va comptar amb ponències del professor de la UB Antonio Di Paolo, que va parlar del valor afegit de l'ús del català en els negocis, i de Vicent Climent-Ferrando, professor de la UPF, que va parlar sobre el valor de les llengües com el català en el sector públic.

Plataforma per la Llengua, membre associat de FUEN

La Plataforma per la Llengua és membre associat, des de fa poc més d'un any, de FUEN. La Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees és la principal defensora de les minories nacionals i els grups lingüístics autòctons d'Europa, i agrupa més de 100 organitzacions de 36 estats europeus. L'organització va néixer el 1949 a Versalles per donar un paper digne a les diferents nacions i minories després de la Segona Guerra Mundial, i darrerament ha coordinat iniciatives com el Minority Safepack, una iniciativa legislativa a escala europea per millorar la protecció de les minories. Actualment, FUEN és la veu de les minories nacionals, ètniques, lingüístiques i religioses en organitzacions internacionals com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) o l'Organització de les Nacions Unides, en la qual té un estatus consultiu. A més, l'entitat té un estatus participatiu a la Unió Europea i el Consell d'Europa.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mascaró de Llodrà, fa 28 dies
Ara només cal que els catalanoparlants de totes les edats i franges d'edat ens cregam que la llengua catalana, la nostra, mereix el mateix respecte, protecció, estima, ús, divulgació, consideració... que els parlants del neerlandès, l'hongarès, suec etc tenen devers la seua llengua pròpia, ni més ni menys. Sens dubte quan la llengua catalana esdevingui la 25a llengua oficial de la Unió, aleshores facilitarà de recuperar el lloc que li correspon a la nostra llengua, i que mai hagués hagut de perdre. Evidentment, això no lleva ni priva que els catalanoparlants (i és clar els parlants de neerlandès, suec, hongarès... fins i tot del xinès mandarí i l'hindi) haguem de conèixer altres llengües, principalment l'anglès, llengua de relació (en àmbits de divulgació científica, política, economia, diplomàcia...) entre persones de moltes llengües i cultures diferents.
Valoració:21menosmas
Per Para observador, fa 29 dies
Globalización. En 10años quedaran 4 idiomas. Nadie puede pararlo. Y no es un complot ni fascismo ni naaaa .. es evolución. Español e ingles perfecto, mas mallorquín y alemán … es útil y te da ventaja laboral.
Valoració:-21menosmas
Per observador, fa 29 dies
en otro digital balear hoy mismo señala que el uso del catalán entre los jóvenes de Baleares está en fase de retroceso

Valoració:-3menosmas
Per De Asprer, fa 29 dies
Discutir esto es de ineptos. TODOS los idiomas son utiles. La educación en Baleares sin embargo es una fosa séptica … con o sin catalan.
Valoració:-17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente