algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
17°

La llengua és el quart motiu més habitual de discriminació a Barcelona

217331

Parlar en català ha estat aquest 2022 el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona. Ho diu l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2022, que situa les discriminacions lingüístiques només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, LGTBI-fòbiques i per motiu de salut (sobretot pel tracte diferenciat cap a persones amb VIH i amb trastorns de salut mental). Les discriminacions denunciades per parlar en català passen de ser les cinquenes més freqüents a les quartes més habituals, i creixen, a més, un 63,6 %.

L'informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma part la Plataforma per la Llengua) i és fruit d'un treball conjunt amb l'Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l'Ajuntament de Barcelona. En el cas de les discriminacions lingüístiques, totes les dades han estat aportades per l'ONG del català, per bé que altres anys l'Observatori de la Islamofòbia de Catalunya i l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans també havien aportat alguna discriminació per parlar en llengües diferents de la catalana i la castellana.

Durant el 2022, l'informe apunta que a la ciutat de Barcelona es varen reportar fins a 90 discriminacions per parlar en català. Aquesta xifra suposa un creixement del 63,6 % respecte de les 55 discriminacions denunciades el 2021, que ja eren més que les 47 del 2020 o les 45 del 2019. A més, en l'edició anterior de l'informe, es van apuntar 4 discriminacions més per parlar en altres llengües, diferents del català i el castellà, associades també a motius racistes, que enguany no es registren. Les discriminacions per parlar en català són un 14,3 % dels 631 casos totals reportats per la Taula d'Entitats.

La majoria d'aquestes discriminacions van ser perpetrades per empreses o entitats privades (58 casos, un 48,7% més que l'any anterior) i per administracions públiques (25, un 76,0 % més). A més, més de la meitat es van produir en l'àmbit privat (15 en bars i restaurants i 5 en comerços, per exemple), i un terç en espais públics com ara centres hospitalaris (8) o estacions de transport (6). Precisament l'àmbit de la salut és un dels àmbits que més preocupa a la Plataforma per la Llengua, perquè moltes de les incidències s'hi originen i perquè sovint, quan els discriminats es queixen, els agents discriminadors modifiquen la narrativa dels fets ocorreguts per no fer front a la denúncia i acaben relativitzant la situació i culpabilitzant-ne la víctima.

Una situació generalitzada d'infradenúncia

Cal tenir present que aquestes són només les discriminacions que es denuncien a les entitats, però que és difícil quantificar de manera exacta les discriminacions reals, a causa d'un problema general d'infradenúncia. De fet, segons l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), que es va fer a final del 2022 i que també s'aborda a l'informe, el 31% de la població barcelonina manifesta haver estat discriminada per algun motiu a la ciutat. Això contrasta, en canvi, amb el nombre de denúncies de discriminacions, que en total només van ser 631 el 2022 i 504 el 2021. Segons aquesta enquesta, elaborada per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), un 15,1 % de la població diu haver estat discriminada a causa de la llengua que parla, i aquesta raó seria el segon motiu de discriminació més habitual, després del gènere.

La Plataforma per la Llengua considera que les dades confirmen la tendència a l'alça de les discriminacions que l'entitat detecta darrerament i que ja ha analitzat en altres informes. Per a l'ONG del català, l'Informe demostra que la discriminació lingüística la pateixen els catalanoparlants i que la normativa que teòricament n'empara els drets no és efectiva per aturar les discriminacions que pateixen ni la impunitat dels qui les practiquen. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua ha denunciat en més d'una ocasió les males pràctiques de la delegació del Govern espanyol a Catalunya, que ha evitat investigar diverses discriminacions perpetrades per agents policials.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere, fa 10 mesos
Osti, pensava que xerraven de la oficina de drets llingüístics de les balears...
Discriminar el catalán es ir a un restaurante y que te atiendan en castellano o inglés, pero nonen la lengua local.
Discriminar al castellà és haver de signar conforme entens i acceptes la política llingüística de l'escola pública dels teus fills, quan no te la volen facilitar en castellà. O l'acceptes o no els matricules.
Valoració:0menosmas
Per Carlos Vilalta, fa 10 mesos
Qué se entiende por discriminación del catalán? Que yo sepa no está prohibida.
Valoració:-3menosmas
Per Tenim dret a saber que intenten fer, fa 10 mesos
És cruel i propi de gent insensible i embrutida, que havent emigrat a una terra, perque la pròpia no els tracta bé i no poden viure dignament, que menysprein al poble que els ha acollit. I que no just se neguin a aprendre la llengua local, sinó que darrerament també se dediquen a maltractar o a humil.liar als locals.
Quina mena de fems moral és aquesta gentota que ens han duit per ca nostra? Perquè ho fan? És per ganduleria, perque no els agrada aprendre, o hi ha qualque motiu racista, xenòfob o de substitució de la població indígena per unes altres persones duites de fora ?
Tenim dret a saber que volen fer i ho volem saber.
Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente