nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
20°

[VÍDEO] Suport a Jordi Puig, a la treballadora de Veritas i als batles de la Catalunya Nord: «Els drets lingüístics també són drets i s'han de defensar»

L'acte central de la CUP-Crida per Palma celebrat el passat dissabte va comptar amb la intervenció del diputat de la CUP Albert Botran, qui va aprofitar l'ocasió per a mostrar suport a les persones que han patit els tres darrers casos greus de discriminació lingüística de què hem tengut notícia.

«Els drets lingüístics també són drets i també s'han de defensar. Des d'aquí, una salutació a tothom que està fent valer aquests drets. Des dels batlles i batllesses de la Catalunya Nord que continuaran parlant català als plens digui el que digui l'Estat francès, la treballadora de Veritas acomiadada, i, per descomptat, al company, al patriota Jordi Puig que fa valer els seus drets lingüístics a l'Hospital Sant Joan de Déu. Estem amb ell! Ha de poder ser atès en la llengua del país, que és la llengua catalana!», va expressar Botran en la seva intervenció.

La resistència dels batles de la Catalunya Nord

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha acordat, fa unes setmanes, prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments de la Catalunya Nord. Concretament, els ajuntaments d’Elna, els Banys i Palaldà, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda havien modificat el reglament municipal per a permetre l’ús del català als plens. No obstant això, el Tribunal argumenta que aquesta modificació és anticonstitucional perquè vulnera «la primacia de la llengua francesa».

Els ajuntaments tenen, a partir d'ara, tres mesos per a canviar els reglaments municipals.

Cal recordar que el passat mes d'abril, el Tribunal Administratiu de Montpeller va jutjar els ajuntaments d'Elna, Els Banys, Sant Andreu de Sureda, Portvendres i Tarerac per haver inclòs en el reglament intern del consistori l'ús del català als plens municipals.

La batlessa dels Banys i Palaldà, Maria Costa, va desafiar, el passat dimecres, la justícia francesa en intervenir en català durant el ple municipal: «Aquest consell es farà en català, que és la llengua d'aquest país».

Costa ha assegurat que continuarà la lluita per la via judicial perquè es pugui intervenir en català als plens. A més, ha usat també l'anglès en la seva intervenció per a, d'aquesta manera, «establir un precedent amb aquesta acció» que qualifica d’acte de desobediència. Segons Costa, si l'Estat francès no prohibeix l'ús de l'anglès, com ha fet amb el català, «es posarà de manifest encara més la discriminació». «Aquest fet pot ser un nou argument per a portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. No és just que hi hagi dues llengües europees i que una sigui discriminada mentre l'altra no ho és».

La fermesa de la treballadora de Veritas

La cadena de supermercats Veritas va acomiadar una treballadora d'un establiment de Puigcerdà per parlar en català. La Plataforma per la Llengua va publicar un àudio en què l'encarregat reconeix que han acomiadat a la treballadora per motius lingüístics després que dos treballadors de l'empresa es fessin passar per clients i es queixessin que la treballadora els responia en català quan ells s'hi havien adreçat en castellà.

L'afectada ha rebut el suport legal de la Plataforma per la Llengua, qui ha presentat una demanda als jutjats perquè considera que ha estat discriminada per raó de llengua i que, per tant, l'acomiadament s'ha de declarar nul i l'empresa ha de readmetre i indemnitzar la treballadora.

La dignitat de Jordi Puig

Un pacient amb dependència severa, ingressat a l'Hospital Sant Joan de Déu de Palma, pateix des de fa dos mesos un calvari de desatenció, maltractaments i humiliacions pel fet de persistir en el seu dret d'expressar-se en la llengua pròpia i oficial de Mallorca, la llengua catalana.

El primer incident data del 14 de març, quan Jordi Puig va demanar un servei a una auxiliar d'infermeria i aquesta li va negar el servei si no li'l demanava en castellà. A partir d'aquí ha patit una sèrie de desatencions, l'origen de les quals està en la fermesa de Puig de no girar la llengua.

«El 1983 vaig parlar en català davant un consell de guerra on me demanaven 142 anys de presó... si els militars espanyols no em varen fer tòrcer, un parell d'energúmens sanitaris tampoc ho faran. La dignitat té un pes important», remarca Jordi Puig.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.