Aquestes darreres hores s'ha mogut a Twitter una gran polèmica que ha involucrat molta gent que hi ha volgut dir la seva. El detonant ha estat una piulada de l'escriptor Pere Antoni Pons que responia una piulada de Pablo Iglesias.

La comunicació d'Iglesias era un intent d'elogi a Gabriel Rufian: «No sé què tal ho faria Gabriel Rufian de batle i com a diputat em sembla que a vegades es repeteix molt. Però com a entrevistador és un animal mediàtic que podria jubilar al gran Jordi Évole...»

Pere Antoni Pons responia: «El polític que havia de transformar Espanya –però no ho ha fet– diu que el polític que havia de fer la independència –però no l’ha feta– seria el substitut ideal del periodista que havia de renovar el periodisme –però no ho ha fet–. Més espanyol, impossible, tot plegat.»

Iglesias ha respost ofès perquè entén que Pons fa servir la paraula 'espanyol' com a insult i li ha demanat que es disculpàs, cosa que aquest, coherentment, no ha fet. La seva resposta ha estat: «No és culpa meva, Pablo, si les dinàmiques de poder i els valors hegemònics que defineixen Espanya –i que vosaltres heu contribuït a reforçar i naturalitzar– són els que són. A més, això que et prenguis el meu comentari com un insult diu més de tu que de mi, eh. Abraçada.»

Iglesias ha intentat mantenir el pols: «Sempre he menyspreat als que identificaven el pujolisme amb Catalunya, parlant de dinàmiques corruptes de poder i de valors burgesos hegemònics. Catalunya mai va ser Pujol i Espanya no és aquesta caricatura que presentes. Som espanyol, com el meu pare i el meu padrí. Ells varen estar en les presons franquistes com molts altres espanyols. He suportat nazis enfront de la meva casa durant mesos. És indecent que diguis que reforç i naturalitz això. És una actitud molt semblant a la d'una certa esquerra espanyola que identifica l'independentisme com una màscara del xovinisme burgès. Una altra patètica caricatura xenòfoba. En fi… la xenofòbia no es cura llegint ni viatjant, només sent una persona decent. Abraçada».

Pons ha respost: «Sempre ho has menyspreat?! Però si els teus aliats, la teva marca electoral a Catalunya, ha dedicat i dedica diàriament una part importantíssima de la seva retòrica i dels seus discursos a associar catalanitat amb burgesia, català amb llengua de poder, catalanisme a nazisme...» i ha afegit: «També et diré, benvolgut Pablo, que el nostre intercanvi de tuits, i en especial les reaccions que ha generat, de nou m'ha demostrat que això de l'Espanya fraternal no acaba de funcionar gaire bé, eh.»

I, efectivament, els comentaris dels espanyolistes han supurat odi pels quatre costats.

Un dels que hi ha volgut ficar cullerada és l'historiador revisionista Manuel Aguilera que adoctrina amb les seves teories revisionistes els estudiants de periodisme de la facultat de Mare Alberta.

Aguilera ha aprofitat per escampar l'odi cap a tots els independentistes: «Els indepes mallorquins solen portar el seu supremacisme i xenofòbia amb subtilesa. No és el cas de Pere Antoni Pons». Cal recordar que qui emet aquestes greus difamacions és el mateix que fa pocs dies defensava que no s'havia d'haver canviat el nom de la plaça dedicada a Ramon Franco de qui obviava que es va passar al bàndol del seu germà i va assassinar població civil amb els seus bombardejos.

I per conclusió, la reflexió que fa el propi Pere Antoni Pons: «Que el dia que he rebut més odi espanyolista a Twitter sigui perquè m'he ficat amb el líder de l'esquerra revolucionària espanyola que havia de transformar Espanya, l'havia de desfranquitzar, havia de derrocar els borbons i l'havia de regenerar Me sembla meravellós»