Les queixes dels ciutadans d'arreu dels Països Catalans pel que fa a la discriminació del català als senyals informatius són constants. La darrera, de la Plataforma per la Llengua, denuncia que la Diputació d'Alacant exclou, una vegada més, el català. Aquesta vegada, en forma de senyalització en rutes turístiques.
La institució ha realitzat una àmplia retolació de plafons i cartelleria informativa únicament en castellà a la via verda del municipi d'Agost al Maigmó, entre les comarques de l'Alacantí, el Vinalopó Mitjà i l'Alcoià. Igualment, la guia de ciclisme realitzada per la mateixa Diputació es troba disponible només en castellà i en anglès. La Plataforma per la Llengua ha demanat a la Diputació que compleixi la llei i retoli també en la llengua pròpia.
La Diputació de Alacant és propietària, a través de l'empresa pública 'Alicante natura, red ambiental de la provincia de Alicante', d'onze espais naturals de l'interior de les comarques del sud valencià. La informació sobre els espais naturals es difon des de la pàgina web 'Alicante natura' únicament en castellà, sense cap missatge en la llengua pròpia.
Aquesta activitat de la Diputació és contrària al deure legal de fer servir una llengua oficial com el català, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia valencià i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. De fet, la promoció de l'ús normal i oficial del català és també un compromís legal per a les Diputacions.
A més, el decret 145/1986 de la Generalitat Valenciana ja preveu des de fa dècades que s'ha de retolar en català «la senyalització de les carreteres i els camins de les Entitats Locals radicades a la Comunitat Valenciana i dels serveis que aquestes gestionen per concessió, a més de la retolació també en castellà quan pertocarà».
Una discriminació que no cessa arreu dels territoris de parla catalana
Aquests darrers dies han aparegut pel centre de la ciutat de Barcelona uns senyals turístics escrits en castellà amb els noms d’alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat: 'Museo Picaso', 'Santa María del Mar', 'Ramblas de Catalunya', 'Mercado de Santa Catalina', 'Arco de Triunfo' i 'Parque de la Ciudadela', entre altres.
Ho han advertit diversos ciutadans a les xarxes socials i han demanat qui n'és el responsable. Pel que fa a l’autoria d’aquests cartells, l’Ajuntament de Barcelona ha negat que sigui cosa seva i tampoc no sap qui els ha instal·lat. Davant les múltiples queixes, l'Ajuntament ha notificat que els retirarà. No obstant això, els senyals en castellà han aparegut aquest dimarts ratllats com a protesta.
#NormalitzaMallorca per a conscienciar sobre l'ús del català en la retolació a l'illa
A Mallorca, la Plataforma per la Llengua va iniciar l'estiu passat la nova campanya #NormalitzaMallorca per a conscienciar sobre l'ús del català en la retolació pública de l'illa i animar la societat a alçar la veu davant possibles vulneracions lingüístiques.
Sovint, veïns Mallorca veuen com els seus drets lingüístics són vulnerats per part de les administracions públiques, i com de manera sistemàtica s'incompleix la Llei de Normalització Lingüística pel que fa a la retolació de cartells públics de senyalització, que no són en català.
En aquest context, #NormalitzaMallorca pretén ser una campanya popular de denúncia i de reivindicació que ja dona fruits ja que són molts els ciutadans que fotografien aquesta irregularitat i la publiquen a Twitter.
Per a la denúncia, s'ha de fer servir l'etiqueta #NormalitzaMallorca i mencionar el compte @PLlenguaIlles de la Plataforma per la Llengua Illes Balears a Twitter. Una vegada es doni per finalitzada la campanya #NormalitzaMallorca, l'entitat elaborarà un dossier amb totes les imatges recollides i l'enviarà a cada institució perquè normalitzi, cas per cas, tots els cartells, rètols, indicadors, panells i senyals públics o bé empri els topònims correctes.
