algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
10°

[VÍDEO] Només un de cada deu ciutadans de les Balears manté el català quan algú els parla en castellà

206741

La transmissió intergeneracional del català és del 80 % a Catalunya i a les Illes Balears, i del 60 % al País Valencià. És una de les dades inèdites que publica l'onzena edició de l'InformeCAT, una publicació anual de la Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l'estat del català a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia.

Aquesta dada, fruit d'una enquesta encarregada per l'entitat a final del 2021 i començament del 2022, constata que una de les principals fortaleses de la llengua continua sent que, de manera general, els catalanoparlants de l'Estat espanyol transmeten el català als fills. Tanmateix, si en el cas de Catalunya parlen habitualment en català el 81,9 % dels residents amb, com a mínim, un avi catalanoparlant (un 92,0 % en el cas dels que tenen tres o quatre avis catalanoparlants) i a les Illes Balears ho fan el 78,6 % i el 85,1 %, respectivament, al País Valencià només fan servir habitualment el català el 62,2 % dels que tenen, com a mínim, un avi catalanoparlant i el 76,2 % dels que en tenen tres o quatre.

Encara que aquestes dades demostren que el fet de tenir avis catalanoparlants fa augmentar a tots els territoris la possibilitat que els nets parlin la llengua de manera habitual, en el cas dels matrimonis mixtos les diferències territorials són molt més marcades. A Catalunya, el 68,9 % dels habitants amb dos avis catalanoparlants i dos de no catalanoparlants parlen català habitualment. En la mateixa situació, només parlen habitualment en català el 44,6 % dels illencs i el 30,7 % dels valencians. Segurament, aquestes diferències tenen una relació directa amb la diferent penetració històrica que ha tingut el nacionalisme espanyol a cadascun d'aquests territoris. Si a Catalunya s'hi ha desenvolupat un moviment nacionalista alternatiu a l'estatal que ha valorat i prestigiat la llengua pròpia i que ha tingut una gran capacitat d'atracció, als altres territoris el nacionalisme espanyol, que és profundament supremacista castellà, ha trobat menys oposició.

Més de la meitat dels catalanoparlants de Catalunya creuen que la submissió lingüística no amenaça el català

Una altra dada inèdita de l'InformeCAT d'enguany revela que, a Catalunya, una mica més de la meitat dels catalanoparlants (un 50,9 %) creuen que canviar al castellà quan algú els parla en aquesta llengua no implica cap amenaça per al català. Si l'InformeCAT del 2021 explicava que 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà i que la majoria ho fan «per respecte» o «per educació», l'edició d'enguany completa la fotografia i concreta que a les Illes Balears només un de cada deu illencs manté el català quan algú els parla en castellà.

Aquesta actitud de submissió lingüística generalitzada contrasta amb el fet que molts residents no catalanoparlants d'origen estranger tenen interès per aprendre la llengua i millorar-ne el coneixement: en el cas de Catalunya, 6 de cada 10 residents estrangers expressen aquest interès. Tot i que no tots s'acaben matriculant a cursos de català, per una qüestió, probablement, de disponibilitat horària i de càrregues laborals, com revela l'InformeCAT, les inscripcions als cursos d'hivern del Consorci per a la Normalització Lingüística es van incrementar el 2021 un 31,0 %.

Ampli coneixement de la unitat lingüística del català, malgrat les males pràctiques dels webs dels ministeris estatals

Segons les enquestes encarregades per la Plataforma per la Llengua a final del 2021 i començament del 2022, la majoria de valencians, illencs i catalans saben que parlen una mateixa llengua. En concret, com es recull a l'InformeCAT, més de dues terceres parts dels catalanoparlants inicials d'aquests territoris saben que parlen la mateixa llengua, mentre que, en el cas dels castellanoparlants, el percentatge de persones que ho saben és del 64,7 % a Catalunya, del 61,7 % a les Illes Balears i del 55,9 % al País Valencià.

Malgrat que és una realitat coneguda, encara hi ha un 42,4 % dels webs de l'administració de l'Estat que diferencien entre català i valencià com si fossin idiomes diferents. Aquesta és una dada pròpia de l'ONG del català extreta a partir d'una observació dels portals oficials de l'Estat feta durant el mes de novembre.

Altres dades de l'InformeCAT 2022

  • El consum i les grans empreses
    • La meitat dels joves catalanoparlants de Catalunya tenen el mòbil configurat en castellà. En el conjunt de la població catalanoparlant, com ja vam avançar al gener, són 3 de cada 10.
    • Només l'1,9 % de les grans marques fan servir el català a les publicacions d'Instagram i, en molts casos, les mateixes xarxes socials exclouen el català dels idiomes disponibles. De les 10 aplicacions més descarregades arreu del món durant el 2021, només 3 tenen una versió íntegra en català: Facebook, WhatsApp i Telegram.
    • Hi ha demanda social perquè les marques tinguin en compte el català: com recull l'InformeCAT, al Principat, 2 de cada 3 habitants voldrien que les grans marques comercials es comuniquessin amb ells per telèfon en català i 1.350.000 catalans es plantejarien canviar de sistema operatiu perquè el seu mòbil tingués assistent de veu en català.
    • Internet és l'àmbit en què els valencians fan servir més la llengua pròpia: el 46,8 % s'hi expressa en valencià, mentre que només el 21,7 % s'expressa majoritàriament en valencià al lloc de treball.
  • L'escola i la universitat
    • 8 de cada 10 residents a Catalunya estan d'acord amb el model escolar de vehicularitat única del català. Segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, el percentatge de partidaris de la immersió és del 76,0 %, i, segons una enquesta del GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua, és del 82,0 %.
    • Amb tot, menys de la meitat dels professors de 4t d'ESO (el 46,8 %) van mantenir-se parlant en català amb els alumnes sempre o gairebé sempre, una dada que és fonamental per entendre els límits de l'aplicació del sistema d'immersió lingüística.
    • A la Catalunya del Nord, durant el 2021, 15.883 alumnes dels 82.000 d'alumnes totals escolaritzats van rebre algun ensenyament en català. Això representa el 19,34 % del total dels alumnes.
    • 131 universitats de fora del domini lingüístic català van oferir durant el curs passat la possibilitat de cursar estudis catalans: 20 a Alemanya, el país que encapçala aquest rànquing, i 19 als Estats Units, el segon país que més n'ofereix.
  • La situació del català a la justícia
    • Durant el 2021 les sentències judicials en català només van ser el 6,9 % del total, el percentatge més baix des del 2001.
    • L'enquesta que Plataforma per la Llengua va fer, a través del GESOP, a 800 professionals de l'advocacia col·legiats a Catalunya revela que hi ha un gran desequilibri entre el fet que el català és la llengua més emprada entre els advocats i el baix ús que en fan en les actuacions escrites i orals. Segons l'enquesta, el 57,3 % dels advocats no presenten mai cap escrit en català i només el 21,6 % han estudiat la carrera en català.
  • El català a la cultura
    • Només 1 de cada 4 llibres de les biblioteques públiques de Catalunya són en català. En concret, segons el catàleg de biblioteques Atena, que unifica el catàleg dels equipaments del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, només un 24,8 % dels llibres són en català, mentre que el percentatge d'obres en castellà puja fins al 63,6 %.
    • La situació no és pas millor a les plataformes audiovisuals. En el cas d'HBO, la plataforma no inclou la versió en català en més de 400 llargmetratges del seu catàleg que ja han estat doblats o subtitulats al català per TV3, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya o el Servei Català de Doblatge.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per pregunto, fa 10 dies
Carlos Vilalta: Es que els català parlants no ens mereixem que ens tractin amb educació?
Valoració:7menosmas
Per Costafreda, fa 11 dies
Jo xerro a tothom en català, inclús als venedors pesats, i qui no m´entengui pitjor per a ells. Ho sento per a ells, ja que estic a casa meva, i he de suposar que els nouvinguts saben que aquí tenim una llengua diferent !
Per tant, a parlar català toca, o si no a aprendre´n !
La bona educació ha de sortir d´ells i xerrar en l´idioma del país, i no fer-se el supremacista castellà ni l´intolerant feixista ni el negacionista, que això no integra ningú.
És el que hi ha, i l´experiència ho confirma !
Valoració:7menosmas
Per Costafreda, fa 11 dies
Jo xerro a tothom en català, inclús als venedors pesats, i qui no m´entengui pitjor per a ells. Ho sento per a ells, ja que estic a casa meva, i he de suposar que els nouvinguts saben que aquí tenim una llengua diferent !
Per tant, a parlar català toca, o si no a aprendre´n !
La bona educació ha de sortir d´ells i xerrar en l´idioma del país, i no fer-se el supremacista castellà ni l´intolerant feixista ni el negacionista, que això no integra ningú.
És el que hi ha, i l´experiència ho confirma !
Valoració:5menosmas
Per Mallorquín, fa 11 dies
Maleducados hay en todas partes. En este caso solo son un 10%. No está mal
Valoració:-4menosmas
Per Puzolano, fa 12 dies
Tanmateix...
Valoració:-6menosmas
Per No és rar, que molts ho facin, fa 12 dies
I com no han de girar la llengua! Si molts de forasters immigrants, malgrat hagin vingut aqui perque a casa seva no podien ni menjar, se creuen ser superiors i que ells "ténen la misió de corregir-mos i.dur-mos pel bon camí d'oblidar la nostra cultura i fer-nos forasterscde segona". I si els parles en Català, son capaços de tupar-te i quan els denunciis quedar impunes, o si son sanitaris deixar que si has anat amb una ferida oberta, no voler-te guarir i deixar sque te desangris si no parles en la seva imposada a la força i avorridora llengua forastera, com hem llegit un mil.lió de vegades que ha fet tota aquesta guarda de desaprensius.
El millor és mirar qui vol aprendre i qui no. I al que fa coses rares contra la nostra llengua, que amb aquesta actitut també demostra un clar menyspreu cap a tots noltros, fer-li el buit i que se les arregli tot sol.
I sobre tot, als organismes que avaluen els exàmens per contractar personal sanitari i d'altres oficis, presionar-los perque avalúin els mèrits d'una manera justa, no amb les puntuacions acadèmiques, perque tots sabem que com més baratera és la universitat, més altes son les seves qualificacions, fet pel qual aquests paios se queden amb les places i els nostros han
gin d'emiigrar a l'estranger.si volen treballar en la seva carrera.

Valoració:5menosmas
Per Faveta, fa 12 dies
Jo només ho mantenc si sé segur que s'altra persona sap parlar català. Si me xerra en castellà i no conéc la seva llengua, el reponc en castellà, perquè presuposo que és un ignorant, i no em queda més remei que baixar a la seva altura.
Valoració:-2menosmas
Per Carlos Vilalta, fa 12 dies
Es la buena educación.
Valoració:-6menosmas
Per ido, fa 12 dies
Y creo, además, que contados uno detrás de otro. Sin dejar a nadie a la estacada.
Fora pardalaría.
Valoració:-5menosmas
Per Tants?, fa 13 dies
Encara trob que són molts els qui no giren la llengua. Tanmateix és normal. El Govern de na Francina Armengol ens ha venut.
Aquests darrers vuit anys no han fet res perquè la llengua catalana guanyàs prestigi.
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente