algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

La llengua és el quart motiu de discriminació a Barcelona, i les discriminacions per parlar en català augmenten un 17%

201931

La llengua ha estat un any més el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona. Ho diu l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2021, que es va presentar aquest dimecres al Centre Cívic Convent de Sant Agustí i que situa les discriminacions lingüístiques només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, LGTBI-fòbiques i aporofòbiques.

L'informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma la part Plataforma per la Llengua) i és fruit d'un treball conjunt amb l'Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l'Ajuntament de Barcelona. En el cas de les discriminacions lingüístiques, les dades han estat aportades, bàsicament, per l'ONG del català.

Durant el passat 2021, l'informe apunta que a la ciutat de Barcelona es varen reportar fins a 59 discriminacions lingüístiques, 55 de les quals per parlar català (les altres quatre es varen produir per parlar llengües diferents del català i del castellà). Aquesta xifra suposa un creixement del 17% respecte de les 47 discriminacions denunciades el 2020, que ja eren dues més que les 45 del 2019, i són un 10,9% dels 504 casos totals reportats per la Taula d'Entitats.

La majoria d'aquestes discriminacions varen ser perpetrades per empreses o entitats privades (39 casos, un 14,7% més que l'any anterior) i per administracions públiques (19, un 58,3% més). A més, dues de cada tres es varen produir en l'àmbit privat (7 en comerços i 7 en bars i restaurants, per exemple), i l'altre terç, en espais públics com ara centres hospitalaris (6) o estacions de transport (5). Tot i que les discriminacions han crescut tant a l'espai públic com al privat, és sobretot a l'espai públic on més creixen: passen de 14 a 23, fet que suposa un creixement del 14,8%. L'informe també situa la llengua com el segon motiu pel qual es nega la prestació d'un servei a un ciutadà a Barcelona. Si en el 34% dels casos la negativa a oferir un servei és per motius racistes, en el 30% és per motius de llengua.

Cal tenir present que aquestes són només les discriminacions que es denuncien a les entitats, però que és difícil quantificar de manera exacta les discriminacions reals, a causa d'un problema general d'infradenúncia. De fet, segons l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), que es va fer a final del 2020 i que també s'aborda a l'informe, el 16% de la població barcelonina hauria estat subjecta a alguna discriminació durant el 2020. Això contrasta, en canvi, amb el nombre de denúncies de discriminacions, que en total només van ser 436 el 2020 i 504 el 2021. Segons aquesta enquesta, elaborada per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), la llengua seria el tercer motiu de discriminació, després del gènere i de les idees polítiques.

La Plataforma per la Llengua considera que les dades confirmen la tendència a l'alça de les discriminacions que l'entitat detecta darrerament i que ja ha analitzat en altres informes. Alhora, també denuncia que en l'apartat d'anàlisi de les dades de l'informe es vulgui camuflar que gairebé el 100% de les discriminacions lingüístiques siguin per parlar en català. En concret, l'entitat lamenta que les discriminacions lingüístiques s'expliquin com «un reflex de la importància que estarien tenint els processos de definició de la identitat i de la pertinença nacionals en la convivència als barris de Barcelona», com si es tractés d'una qüestió de pertinences nacionals i no de supremacisme lingüístic espanyolista contra els drets dels catalanoparlants.

Pel que fa a la presentació pública de l'informe, l'ONG del català no entén que l'Ajuntament de Barcelona no permetés que hi intervinguessin les entitats que conformen la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació. Les entitats varen participar en l'elaboració de l'estudi i, fins ara, en les presentacions dels informes dels altres anys, sempre havien pogut intervenir-hi per exposar les conclusions principals en relació amb les discriminacions.

L'Ajuntament de Barcelona té molt marge de millora en la defensa del català

Més enllà d'això, per a l'ONG del català, les dades de l'informe han de servir perquè l'Ajuntament de Barcelona s'impliqui de manera decidida en la defensa de la llengua catalana i perquè deixi de considerar les discriminacions lingüístiques com unes discriminacions de segona. L'entitat veu manca de voluntat política del govern municipal per fer-hi front i es posa a la seva disposició per tal de revertir-ho.

Queden vuit mesos de mandat i el consistori encara «té marge abans de les pròximes eleccions (previstes el maig del 2023) per a incorporar mesures per a defensar els drets dels catalanoparlants, per a combatre les discriminacions i acompanyar les persones afectades». En aquest sentit, en el marc de la Llei 19/2020, d'igualtat de tracte i no discriminació, l'Oficina d'Atenció Ciutadana ha de difondre els drets lingüístics de la ciutadania i ajudar a resoldre els dubtes en relació amb la normativa i les possibles vies de denúncia.

Per a l'entitat, l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions evidencia que «cal augmentar el control sobre els serveis públics delegats a empreses privades». Per aquest motiu, el govern municipal ha d'incorporar clàusules lingüístiques en la contractació pública que garanteixin els drets dels catalanoparlants i no pot permetre que es repeteixin casos com el de la senyalització únicament en castellà dels angles morts dels vehicles municipals.

La Plataforma per la Llengua valora «de manera molt positiva» la publicació d'aquests informes anuals de discriminacions, que són «imprescindibles per a fer una diagnosi acurada de les discriminacions i les vulneracions dels drets de la ciutadania», però defensa que «s'ha d'anar més enllà» i que cal «voluntat política per a impulsar accions per a fer-hi front».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per és el que hi ha, fa 7 mesos
Jo intento revertir la situació. Qualsevol que m´intenta vendre algun producte, si no ho fa en català, els dic en la meva llengua que no m´interessa, i aleshores tallo el contacte.
I em va molt bé per les empreses comercials que operen fora de Catalunya, a totes les tallo i passo. Les d´aquí en parlar la meva llengua seguim la conversa fins al final.
Conec a bastanta gent que també ho fa com jo, i estan contents amb els resultats. O sigui que a seguir així !
Valoració:0menosmas
Per Molt malament, fa 7 mesos
No és tan descarat com a Mallorca , però a Barcelona també m'he trobat a vegades amb qualcú que m'ha fet parlar en foraster, perque deia que no entenia el Català.
I el que fan aquesta gent vinguda de fora sense que ningú els hagi convidat a venir, no just és una falta d'educació i de respecte, si no que falten a la Constitució i als estatuts d'autonomia de Catalunya i de Balears. Però com que se tracta d'una invasió en tota regla, per ocupar les terres millors i més riques de l'estat-nació, comencen per arrassar-nos culturalment per seguramenen etepes posteriors, expulsar-nos als originaris d'aquestes regions..
I el problema radica en que aquests invasors que volen imposar "lo seu" a fora casa, malgrat se comportin malamenti ho transbalsin tot, conten amb protecció dels tribunals fatxes que els dónen la raó a ells. malgrat no la tenguin i que la seva actitut sigui vandàlica i destructiva, perque estan completament d'acord amb aquests plans tan maquiavèlics com ferests.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente