1.690.000 catalans es plantejarien canviar de navegador GPS per a tenir-ne un que oferís les indicacions de veu en català. És una de les principals dades que s'extreuen de l'enquesta encarregada per la Plataforma per la Llengua a l'empresa GESOP, que també conclou que, en el cas dels usuaris que fan servir Google Maps, gairebé la meitat, al voltant d'un milió, estarien disposats a fer el canvi.

Ara mateix, Google Maps és l'aplicació de navegació més popular entre els catalans. Del 65 %, aproximadament, que fan servir un navegador GPS amb guiatge de veu, una mica més de la meitat opten per l'aplicació de Google. Cap dels altres navegadors arriba al 7 % d'usuaris respecte del total dels que tenen GPS, i això inclou tant els que tenen el GPS propi del cotxe, com els que tenen un aparell de GPS independent, una aplicació del mòbil connectada a la pantalla del vehicle o una aplicació sense connectar.

El navegador de Google ofereix la interfície gràfica en català. És a dir, els usuaris poden veure les instruccions escrites i els missatges de la pantalla en aquesta llengua. No obstant això, Google Maps encara no ofereix la possibilitat de sentir les indicacions de veu en català i impedeix que els usuaris que tenen la interfície en català puguin ser guiats de manera oral. Això fa que per gaudir d'aquesta possibilitat els usuaris hagin de configurar l'aplicació en un altre idioma i, per aquest motiu, encara que l'aplicació tingui algunes opcions en català, només el 13,7 % la tenen en aquesta llengua.

El que també posa de manifest l'enquesta del GESOP és que els navegadors que sí que ofereixen guiatge de veu en català encara són poc populars. TomTom, que ofereix una versió de franc i una versió de pagament, és utilitzada només per un 5 % dels usuaris que tenen navegador. Pel que fa a l'aplicació Waze, que només té versió gratuïta, la fan servir tan sols el 6,5 % dels usuaris. És paradoxal que aquesta darrera inclogui el català i Google Maps no, tenint en compte que Waze va ser comprada el 2013 per Google i que, per tant, totes dues formen part del mateix grup empresarial.

Les dades revelen una altra paradoxa: que entre els catalanoparlants, molts no tenen tampoc aquests navegadors configurats en català. Al voltant d'un 35 % tenen configurat TomTom i Waze en castellà i gairebé l'11 % tenen Waze en anglès. Partint d'aquestes dades, i a l'espera d'esbrinar per quin motiu no les tenen en català, ara caldrà analitzar quins altres factors expliquen que tant Waze com TomTom encara siguin poc usades, quan gairebé la meitat dels usuaris de Google Maps es plantegen canviar de GPS per sentir les indicacions de veu en català i aquests navegadors ja ho ofereixen. Aquest fet podria explicar-se per diversos motius. Per exemple, el navegador de Google és el que ofereix per defecte el sistema Android, que és l'utilitzat pel 70 % dels catalans, i no cal descarregar-lo específicament. A més, la majoria de gent ja està acostumada a fer-lo servir, també a l'ordinador, i les prestacions de Google Maps són superiors a les de Waze o TomTom, que encara són navegadors poc coneguts.

3 milions de catalans volen que les administracions públiques només contractin sistemes de navegació en català

Una altra de les dades que proporciona l'enquesta és que gairebé 3 milions de catalans (2.940.000) són partidaris que la Generalitat i la resta d'administracions públiques catalanes només contractin, per als seus vehicles, navegadors GPS que funcionin en català. Això implicaria que els cotxes oficials, però també els vehicles policials o de bombers es dotessin de navegadors que ofereixen el guiatge de veu en català.

Aquest requisit lingüístic a l'hora de contractar el sistema de navegació el defensen més de la meitat dels catalanoparlants (54%) i gairebé el 40% dels castellanoparlants. En són clarament partidaris els simpatitzants de Junts per Catalunya (73%) i de la CUP (71%), però també més de la meitat dels d'Esquerra Republicana (52%). Per franges d'edat, els que més defensen aquesta mesura són les persones de més de 60 anys (50,4%), seguides per les d'entre 30 i 44 anys, les de 45 a 59 anys i, finalment, les de 16 a 29 anys, que en són les menys partidàries (ho defensen el 41,2%).