Amb el darrer diumenge del mes d'agost, arriba la darrera publicació de Tendències per part meva. Vaig començar amb una crònica 'La tauromàquia no és cultura, és tortura' criticant l'única correguda de toros que hi haurà hagut a Mallorca enguany. Tant de bo, hagués estat de comiat i, mai més se'n celebràs cap d'altra! Vull aprofitar l'avinentesa per agrair a totes les persones i a tots els col·lectius que defensen i lluiten pels drets i el benestar dels animals.

A continuació, en 'Agafant l'horitzó: més que una metamorfosi lingüística', exposava el canvi de visió i d'actitud que vaig experimentar a favor de la nostra llengua i cultura. Encara avui, una part considerable de la població balear no vol acceptar ni respectar que es tracta d'una comunitat bilingüe, i que tenir una llengua pròpia, el català, a més de la del conjunt de l'Estat espanyol, el castellà, és una riquesa lingüística i cultural. Un nexe d'unió entre els que vàrem néixer a les Illes i els que viuen a elles. Però sovint, molts dels que han nascut aquí com els que viuen fa temps, rebutgen, menyspreen i afavoreixen la confrontació, sense fonaments ni sentit comú, entre ambdues llengües. Es tanquen dient que els que vulguin xerrar en català que se'n vagin a Catalunya.

La tercera publicació va ser una anàlisi política coincidint amb el pas de l'equador d'aquesta legislatura i, els moviments que s'han fet i faran, en els distints partits, per escalfar els motors amb vista a les eleccions autonòmiques de maig del 2023.

No podria passar sense escriure una pinzellada sobre la història de la persona més important a la meva vida, per això 'Els batecs d'una mare; sons de vida, d'amor i de lluita' és un sentit i merescut homenatge a la meva mare. I publicat el passat diumenge.

Fa dies que li estic donant voltes al contingut d'aquesta darrera entrega d'agost. Per ser el mes que més s'associa al període vacacional, ha estat un mes del més convuls en tots els sentits: la tragèdia d'Afganistan amb el retorn dels talibans al poder; les arribades contínues de pasteres; la pujada del preu de la llum davant la deixadesa de l'Estat espanyol; les lamentables morts de persones; els accidents; les agressions; el maltractament animal; les vagues en distints serveis; les discriminacions per raó de llengua; etcètera. Però no escriuré res d'això. Està sent un mes molt tens i vull afegir-hi un poc d'alegria, com la que em produeix la música, i més si és la de Txarango. Així doncs:

'Benvinguts al llarg viatge'

És l'àlbum debut de Txarango, va sortir a la venda l'any 2012. Són catorze cançons que conformen un lligam amb el seu univers alegre i festiu, i que et conviden a «Desapareix enmig de la història que estàs a punt de viure. Oblida't. I si ets valent... reinventant. Sigues savi i meravella't amb el plaer de la vida».

Els orígens de Txarango es remunten al 2006 quan els tres integrants de llavors varen participar en alguns concerts organitzats improvisadament al carrer amb músics provinents d'arreu del món, on intercanvien experiències i sonoritats. Al 2010, el grup de música català format a Barcelona, amb cinc components, es va convertir en tot un fenomen musical abans de treure aquest primer àlbum, amb només dos temes penjats a Internet, en un senzill anomenat 'Welcome to Clownia'. On capten l'esperit festiu de la música del carrer i l'esperit nòmada i llibertari del circ.

'Som☆riu'

És el segon àlbum de Txarango, publicat a l'any 2014. Tornen a ser catorze temes alegres i positius que reflecteixen les inquietuds socials dels vuit integrants. Txarango és sinònim de festa. La seva música es mou a ritme de reggae, dub, cúmbia, salsa, pop, patxanga, rumba catalana. Però la prioritat per a ells són les lletres de les seves cançons. Amb elles transmeten el que volen dir i les seves preocupacions per aquesta societat trista, estressada i patidora. «Esperança no és l'espera del somni. Esperança és l'acció de sortir a buscar-la».

Al juliol de 2014 Txarango va actuar al Central Park de Nova York. El concert s'emmarcava en el programa 'Catalan Sounds on Tour' organitzat per l'Institut Ramon Llull. Durant el 2015 el grup musical recorre el món de gira, però hi ha un viatge que aporta molts més valors al grup: la gira del Festiclown2015 que Txarango i Pallassos en Rebeldía va fer per Palestina. Amb ella, obren els ulls a la realitat que viu el poble palestí, fet que marcarà el seu proper treball.

'El cor de la Terra'

És l'àlbum publicat a l'any 2017. Després de que Txarango, degut a les experiències acumulades i les inquietuds dels deu components del grup, es constitueixi com a cooperativa sense ànim de lucre i el grup comenci a canviar les maneres de funcionar, produir i elaborar tot el marxandatge a Catalunya amb criteris ecològics. També decideixen donar el cinquanta per cent dels drets d'aquest disc a catorze col·lectius que treballen per una societat més justa. En les catorze cançons de l'àlbum es reflecteixen també els viatges que Txarango va fer als camps de refugiats d'Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia del Nord, així com els vincles teixits amb les famílies refugiades i el voluntariat que treballaven allà.«La música és el batec dels pobles i amb nosaltres portem els seus camins. Obriu totes les portes. Benvinguts al cor de la terra».

Durant la gira de presentació, amb la que tornen a recórrer Europa, Japó i aquesta vegada també Turquia, Colòmbia i l'Índia, el grup va treure un senzill, 'Agafant l'horitzó', amb diverses col·laboracions en suport al «Sí» per al Referèndum de l'1 d'octubre. Amb la gira Freedom2018, Txarango va transmetre la realitat del procés independentista català arreu del continent europeu.

'De vent i ales'

És el quart àlbum de Txarango, publicat al juny de 2020. Anava precedit d'un documental penjat a la xarxa que inclou fragments de nou de les setze cançons. En el documental s'hi poden veure les imatges dels viatges i els escenaris que inspiraren el disc, on el grup explica que els nous temes neixen d'experiències com dormir al peu del mont Fuji, córrer xops sota la pluja a les muntanyes del cafè al nord de Colòmbia, fer la ruta dels Balcans d'entrada a Europa al costat de persones a la recerca de refugi o caminar amb cura al desert ple de mines dels camps sahrauís.

El grup es volia acomiadar del seu públic amb una gira amb una quarantena de concerts en carpes de circ als Països Catalans, però la situació derivada de la pandèmia per coronavirus els forçà a suspendre-la. La gira, amb el nom d'El Gran Circ, s'havia de fer entre el juny de l'any passat i el febrer de l'enguany. Incloïen els concerts programats a Manacor, del 13 al 15 d'agost de 2020.

«Sonen al vent cançons de llibertat, són la resposta de tot un poble despert. Seguim tossudament alçats, venim a capgirar la història. No deixarem de caminar per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran demà, tothom al carrer!».

'El Gran ball'

Txarango va substituir la seva gira 'El Gran Circ', per un àlbum d'edició limitada i numerada en format físic a principis del 2021, que només es podia aconseguir amb reserva prèvia a la web del grup. Els vint-i-tres mil exemplars es varen exhaurir molt ràpid. Però, com ho han fet sempre, també es pot trobar a les plataformes digitals.
Es tracta d’un disc doble ple de col·laboracions inèdites que recopila cançons dels quatre treballs, cantades al costat d'una cinquantena d'artistes del món de la música, amb qui han volgut reinterpretar alguns dels temes més emblemàtics de la trajectòria del grup. Va ser gravat per a compensar la tristesa i el xoc que va suposar la suspensió de la gira de comiat, de la que s’havien venut més de cent mil entrades. La música és màgica i sanadora, ens connecta amb els nostres interiors i és un punt de trobada entre la gent. Per a Txarango la música ha estat sempre una foguera. Per als seus seguidors, Txarango és un súmmum de música alegre, viva i encisadora; de lletres reivindicatives, que desperten consciències i enforteixen els cors i els esperits; d'àlbums embriagadors amb la capacitat d'aturar el temps i de somniar desperts per un món millor; de concerts i gires magistrals per gaudir de viure, de sentir i de cantar fins perdre la veu. Txarango és tot un regal per omplir els cors, la vida i el món!
«Recorda, si plou dins teu
Que caminar cura les ferides
Que viure, viure no és estar vius
Viure és l'actitud d'omplir la vida

La vida, allò que passa quan tu rius».