El 24 de gener és el Dia del Punt Volat, que enguany tendrà com a principal activitat una campanya de micromecenatge per aconseguir que el món sencer conegui aquest signe emblemàtic del català. L’objectiu és que la comunitat catalanoparlant apadrini el signe i que l’organització internacional Unicode l’inclogui en la seva pàgina de signes patrocinats, en la qual, per exemple, Google patrocina el símbol de l’hamburguesa, Ford el símbol del cotxe o Adobe el símbol &. A més, el punt volat seria el primer símbol apadrinat no pas per una empresa sinó per una comunitat de parlants.
La campanya es portarà a terme a través del portal de micromecenatge Verkami i començarà el Dia del Punt Volat, 24 de gener, amb l’eslògan 'Tens un punt volat? Ensenyem el caràcter de la ela geminada al món'. S’hi podran fer donatius des de 3 a 100 euros i es volen recollir almenys 1.000 euros, fet que atorgaria al punt volat la insígnia Unicode de plata, tot i que els impulsors no descarten d’arribar als 5.000, que atorgaria al punt volat la insígnia d’or.
La iniciativa s’inscriu en el programa d’apadrinament de caràcters d’Unicode, una organització internacional que té com a objectiu que tothom pugui escriure sense problemes, en la seva llengua, a Internet i que garanteix la presència i l’ús de tota mena de caràcters, tant els elementals com aquells coneguts només pels estudiosos i altra mena de símbols com ara els símbols matemàtics o lingüístics. En clau catalana, l’objectiu és que la comunitat catalanoparlant apadrini el codi U+00B7, que correspon al punt volat.
No és UN signe emblemàtic del català; és EL signe emblemàtic del català, l'únic que tenim en exclusiva (no és el cas de la Ç); ja que la nostra llengua és l'única del món que té la ela geminada amb el punt volat. Per cert, que la manera més pràctica i elegant d'escriure-la és que les dues eles estiguin igual de juntes que les de la ela doble (ll) i, quan escrivim a mà, s'haurien d'unir en un sol traç i, després d'escrites, afegir-hi el punt volat, el qual hauria de quedar a l'altura de la meitat d'una lletra baixa (a, e, m, r...) i no de la meitat d'una lletra alta (l, d, b, f...). Si es tracta de majúscules, també s'haurien d'escriure igual de separades que la ela doble (LL) i el punt volat hauria de quedar no a l'altura de la meitat de les eles, sinó una mica més avall.