Els immunòlegs Beutler, Hoffmann i Steinman guanyen el Nobel de Medicina

Així mateix, poc després de sortir a la llum aquesta informació s'ha conegut que Steinman va morir divendres passat, segons ha confirmat el comitè de lliurament de premis i la universitat on treballava. En concret, la funcionària del comitè Nobel, Anna Dumanski, ha declarat breument: «puc confirmar que el professor Steinman ha mort», sense que pogués oferir més detalls.

Per la seva banda, la Universitat Rockefeller ha emès un altre comunicat a la seva pàgina web on explicava que «se li havia diagnosticat un càncer de pàncrees fa quatre anys, i la seva vida es va estendre amb una immunoteràpia basada en cèl·lules dendrítiques del seu propi disseny», a la seu de Nova York.

Un problema

Segons es recull als estatuts de 1974, els premis Nobel no poden concedir-se a títol pòstum, tret que el guardonat mori en el període transcorregut entre la concessió i el lliurament.

El secretari del Comitè Nobel per a Medicina, Göran Hansson, va assenyalar, no obstant això, que és "massa aviat" per dir què passarà i va lamentar la mort d'Steinman. "Estudiarem les conseqüències pràctiques que pugui haver amb això durant els pròxims dies juntament amb la Fundació Nobel".

Hanson va admetre que "en principi" no es pot premiar algú mort, però va assenyalar que es tracta d'una "situació única", ja que Steinman va morir "hores abans que es prengués la decisió".

Llarga trajectòria investigadora

Beutler i Hoffmann havien previst compartir la meitat del premi per l'estudi de la immunitat congènita i Steinman pel descobriment de les cèl·lules dendrítiques que activen el sistema immune. El nord-americà Beutler va néixer el 1957 a Chicago (EUA), i exerceix en l'institut d'investigació Scripps de Califòrnia.

El seu col·lega Hoffmann, nascut a Luxemburg el 1941 i de nacionalitat francesa, és president de l'Acadèmia Francesa de les Ciències des de 2007. El canadenc Steinman va néixer el 1943 a Mont-real i era professor a la Universitat Rockefeller de Nova York.

Els guanyadors del premi dotat amb 10 milions de corones sueques (1,1 milions d'euros), segueixen en la nòmina del més preuat guardó de l'àmbit de la medicina al britànic Robert G. Edwards, "pare" del primer bebè proveta, la britànica Louise Brown (1978). Edwards va obtenir el Nobel el 2010 per les seves investigacions sobre la fecundació in vitro.

A l'anunci del Nobel de Medicina seguiran aquesta setmana els de Física i Química, dimarts i el dimecres, el de Literatura, dijous, i el de la Pau, divendres. La ronda dels prestigiosos guardons es tancarà el dilluns següent, dia 17, amb el d'Economia. El lliurament dels Nobel es realitzarà, d'acord a la tradició, en dues cerimònies paral·leles, a Oslo per al de la Pau i a Estocolm els restants, el dia 10 de desembre, aniversari de la mort d'Alfred Nobel.