chubasco de ligera intensidad
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

Allò que fou Woodstock

Avui fa 40 anys que tingué lloc el festival de Woodstock a Nova York. Marcà tendències per a una generació amb un desig: crear una contracultura

El festival més famós del món, tot i que també el més mitificat. Aquest cap de setmana es commemoren els 40 anys de Woodstock (15, 16 i 17 d'agost de l'any 1969), un cita musical que desbordà tota previsió d'assistència i congregà uns 450.000 joves a l'estat de Nova York.

La música, evidentment, en fou protagonista. Joe Cocker amb la veu esqueixada interpretant With a little help from my friend, n'és una de les estampes més recordades. Tanmateix, la barreja de música i política també hi fou una constant. El desaparegut Jimmy Hendrix, per exemple, distorsionà l'himne dels Estats Units amb la seva guitarra. Tota una metàfora de com s'estaven diluint, segons els joves, els valors nord-americans en guerres com la de Vietnam.

L'alternativa? Marihuana, nudisme i la pau. Eren uns elements que marcarien tota una generació i els faria viure en l'anomenada contracultura. Això no obstant, com ja havia passat al París del 68, sobrevolen els dubtes sobre què s'assolí realment. I els hippies tornaren republicans.

Però ningú no podrà retreure, en aquells joves, el mèrit d'haver canviat el món per tres dies. Mel Lawrence, que era director d'operacions del festival, ha explicat recentment a l'agència AFP que estigueren a punt de suspendre els concerts. "Els amos de Wallkill, prop de Woodstock, ens retiraren el permís de la nit al dia".

Trobaren, idò, un nou descampat a una granja de Bethel, "però només teníem 28 dies per muntar l'escenari, el sistema de música i l'infraestructura amb electricitat per a 100.000 persones", diu Lawrence. Finalment, en foren 450.000. El filferro que precintava el recinte fou enderrocat, perquè ja no hi havia més espai. I el festival passà a ser gratuït i massiu. Per tant, una ruïna econòmica per als organitzadors. No hi havia refugi per a tothom (d'aquí les imatges dels sacs de dormir a l'aire lliure). Ni tampoc mesures d'higiene, fet pel qual el nudisme i la visita al riu del costat tornaren habituals.

Les drogues i els viatges al·lucinògens foren masius i també ajudaren a crear-hi el caos. El festival es tancà amb tres morts (de sobredosi, d'apendicitis i per atropellament), fet que el diari The New York Times es preocuparia de destacar a l'editorial. Però xerraven de fracàs... I encara avui és un referent.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per 4, fa mes de 13 anys
Felicitats, Zurimendi, m'ha agradat molt.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente