algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
24°

El crit de les tribus urbanes

Un passeig pel centre de Londres hi deixa entreveure un jovent fragmentat en grups d'afinitat social i estètica. Són les tribus urbanes. Rickshaws, emos, mods, rockers i british en són algunes espècies

Cau la nit a Londres, bastant abans que a Palma, i els busos de color vermell i dues plantes solquen Oxford Street. Tanmateix, un petit vehicle entra en escena i tot d'una alenteix la circulació. No és cap cotxe, tampoc un taxi ni una motocicleta. Què és? Doncs és un rickshaw, o taxi de pedals impulsat per un conductor en bicicleta. La idea ve de l'Índia, on són molt populars. També es coneixen a Barcelona, tot i que a la capital catalana reben el nom de trikxi. I els qui ho duen, triksistes. Tota una nova col·lecció urbana que es reconeix per les musculades cames i que es reuneix als seu propis bars.

En qualsevol cas, no totes les tribus són invencions del segle XXI. El barri de Sepherd's Bush continua acollint els rockers de la ciutat. No debades, alguna cosa tindrà aquesta zona si fins i tot la mitificada banda The Clash li dedicà una cançó. Altres cèlebres assidus de la barriada són, en definitiva, els membres de The Who i els de Sex Pistols. Uns rockers que no s'entengueren mai amb els mods, com bé recorden els veïns de Bristol. Allà, als carrers de la vella i industrial Bristol, escenari predilecte dels films de Ken Loach, es reptaven mods i rockers amb ànsies de brega.

I és que els mods, amb ulleres Ray Ban i sempiterna motocicleta Vespa, feien ràbia als seguidors del rock & roll. Però les relacions canvien i dels mods n'ha acabat sorgint l'estètica british. Com si d'un creuament entre uns i altres es tractàs, els british tenen en el cantant Pete Doherty el seu màxim referent. Solen lluir barret, però poc ostentós. Fins i tot una corbata, però afluixada i amb un estil de pretesa deixadesa. Amb sort, encara es pot trobar algun parroquià que fumi en pipa. On els trobam? Una passejada per Old Sreet o per la propera Pitifield St. resultarà premonitòria.

El barri veí, Brick Line i el seu mercat diari de joves dissenyadors, marca, en canvi, la tendència més alternative. Si ho haguéssim de comparar, en diríem la Gerreria londinenca. Però si la superfície de Londres és rica en tribus, no és manco interessant agafar-hi el metro (o tub, com el coneixen els londinencs). Pujam al primer vagó que apareix a l'andana. Una nina mira amb aire d'orgull i freakisme, alhora que ens aclareix que és una emo. Deu escoltar My chemical romance a l'I-Pod? No és que cridi l'atenció: és un crit d'identitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Un jove contemporani, fa mes de 13 anys
No son tribus urbanes...tan sols son el reflexe de les teories de Nietche de que Deu ha mort, i en conseqüència aquets xavals han de idolatrar alguna entitat (i com que la identitat espiritual a imitar és innexistent) es consolen identificant-se amb una estètica de vestir banal i pensada per a cridar l'atenció del ciutada. Totes aquestes tribus (establides a nivell gremial entorn les tendes que els hi venen la roba) desapareixeran al ser assumeides i no sorprendre a ningú (tal com va passar amb el moviment punk i el movimen hippie).
Valoració:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente